Entre 2011 i 2017 més d’un milió de sirians van demanar asil. Avui dia, la UE és encara incapaç de fer front a una de les pitjors crisis migratòries de la història

Els camps de refugiats grecs, principals receptors, estan desbordats i la gent malviu en tendes de campanya i sobreviu amb les ajudes de les ONGs. Aquesta gent, fa només set anys eren metges, advocats o estudiants universitaris que vivien en pau en grans, modernes i segures urbs, com Damasc o Alep.

El juliol de 2015 la UE es va comprometre a acollir 160.000 refugiats, dels quals no han arribat ni 45.000. Acabat el plaç d’aquest acord, el setembre de l’any passat, França, havia acollit només 4.278, dels 19.714 que s’havia compromés, mentre que a Espanya van ser 1.257, d’un total suposat en 9.323. Suècia, Letònia, Lituània i Portugal sí van complir amb més del 50% que es van comprometre i només Finlàndia va complir satisfactòriament amb un 93%. Estats membres com Hongria o Polònia, directament es neguen a participar en el pla d’ajuda.

L’única solució que sembla haver trobat la UE és reubicar els refugiats en camps a Turquia o el Líban i pagar diners a Líbia per crear una guàrdia costera que els intercepti al Mediterrani i els torni a terra (Líbia, és clar), obviant els informes de l’ONU que  asseguren que al país africà les tortures i l’esclavització dels refugiats és habitual. (Llegiu la notícia completa)


Comentaris

El gran fracàs d’Europa — No hi ha comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Tornar a l'Inici