L’accés a l’habitatge continua sent un problema greu per a col·lectius vulnerables a Catalunya, sobretot per a persones que han complert una condemna. Un 90% dels exreclusos no tenen on passar la primera nit quan surten en llibertat, ja que un 83% no tenen relacions familiars. Ningú els va a buscar al penal.

Aquestes dades són el resultat de la valoració de 73 persones derivades per les treballadores socials de les presons catalanes al nou servei d’acompanyament postpenitenciari professional, que l’entitat Intress va iniciar fa dos anys amb el finançament del Departament de Justícia. Núria Iturbe, psicòloga i professora de criminologia a la UB, i Ana Martínez Catena, professora de dret penal a la UPF, són les autores de l’estudi sobre la utilitat d’aquest servei com a eina de retorn a la comunitat , i que van presentar abans-d’ahir al CEJFE.

Els usuaris del servei provenen dels centres penitenciaris de Girona, Tarragona i Lleida. Les autores destaquen “la bona selecció” feta pels professionals de presons, ja que aquests 73 exreclusos no tenien gairebé lligams familiars ni amb cap xarxa social. L’aïllament social és, segons els investigadors, un factor de risc alt en la reincidència. A Catalunya, la reincidència delictiva se situa en el 30%, i d’aquests el 65% tornen a delinquir el primer any. És per això que el servei d’acompanyament té una durada d’un any, i segons les autores de l’estudi, la taxa d’abandonament del servei és del 15%, una xifra força baixa que atribueixen al fet que “és voluntari i no es dona cap contraprestació per assistir-hi”.

Trobar pis i feina són les grans necessitats del col·lectiu, del qual es destaca que el 60% són menors de 35 anys. També s’indica que el 70% dels usuaris han tingut un trastorn mental, i un abús del consum d’alcohol i de drogues.

Les dones, tot i ser una minoria, són les més desprotegides: ningú les va a veure durant la condemna ni les espera en acabar-la. Per contra, les dones (com a mares, germanes, parella i filles) són bàsicament la família que acompanya l’home en la seva estada a la presó i que requereixen més suport institucional, segons un estudi d’Aina Ibánez i Albert Pedrosa, també presentat al Centre d’Estudis Jurídics de Barcelona.

Flama


Comentaris

El 67% dels reclusos no tenen domicili en sortir de la presó — No hi ha comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Tornar a l'Inici