No és un aliment fàcil de rosegar un text de més de 600 pàgines que ens recorda, pàgina rere pàgina, que menjar tres vegades al dia és una cosa que una setena part dels habitants de la terra no fan normalment. I que si no ho fan no és perquè al món hi faltin aliments, ni perquè siguem massa persones vivint-hi, ni pel canvi climàtic, ni per qualsevol altra raó generalista que ens ajuda a dormir tranquils. Que si mil milions de persones passen gana gairebé cada dia de les seves vides és una conseqüència directa d’un sistema polític injust i criminal que nosaltres ajudem a mantenir. No és un plat fàcil, deia, però una vegada t’hi has posat no pots deixar de mastegar-lo.

Que el problema de la fam al món és polític i que, per tant, les possibles solucions, les reals, hauran de ser polítiques. Que no és acceptable que la lluita contra la fam consisteixi només a mirar de millorar l’efectivitat de la beneficència o a reduir la “desigualtat” a xifres menys humiliants. Que hi ha pocs llocs on la desigualtat social és veu tan clarament com a la taula (o on sigui que cadascú menja). (Continuar llegint)


Comentaris

‘El hambre’, un llibre incòmode i necessari — No hi ha comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Tornar a l'Inici