La integració dels refugiats al país
Mentre espera que es resolgui la convalidació de la seva llicència per conduir, en Badia es desplaça diàriament al seu lloc de feina, uns grans magatzems, en patinet elèctric. Viu a Sant Julià de Lòria i fa quatre trajectes al dia perquè a les dues hores de descans del migdia aprofita per tornar a casa a menjar. Poc a poc va obrint-se en la gastronomia però de moment prefereix el menjar que prepara de la seva dona, la Nagam, «una gran cuinera».
La seva jornada laboral és de vuit hores i quan arriba a casa el que més desitja és compartir temps amb la seva família, principalment amb els seus fills: la Nada i el David –nascut fa nou mesos a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell–. No té tant temps com al principi per assistir a classes de català, però un any i dos mesos després de la seva arribada al Principat ja és capaç d’expressar-se en la llengua oficial del país. Això sí, a banda del català, també està aprenent a marxes forçades el castellà, ja que és l’idioma predominant a la seva empresa.
«Ha passat molt ràpid aquest any. Hi ha dies bons i dolents, com tothom, però és una experiència meravellosa. Al arribar vam trobar dificultats perquè tot és diferent», relata el Badia, qui es mostra molt agraït «a tota la gent que ens està ajudant». Insisteix que vol que apareguin els noms de la Lourdes, el Santi, el Pol, el mossèn Pepe Chisvert o el Hicham, –aquest últim un exemple paradigmàtic de la integració a Andorra i que per a l’elaboració d’aquest reportatge s’ha prestat altruistament com a traductor– persones que formen part del seu dia a dia que i que han contribuït a la seva integració al país. «I que em perdoni la gent que m’he oblidat», afegeix.
A més, l’agraïment també el fa extensible…(continuar llegint)
Comments
La integració dels refugiats al país — No hi ha comentaris
HTML tags allowed in your comment: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>