Avui fa un any parlàvem de… “Ho sento, però no tinc temps”
Algú ens ho diu quan li proposem ser voluntari, i no ens enganya. Hi ha molta gent que està sobreocupada per raons familiars o de treball.
Els primers, en realitat, ja són voluntaris, els millors voluntaris del món, que ni tan sols poden escollir la tasca a la qual dedicar-se. En un altre lloc en parlem.
També comprenem, i molt, els altres. La vida és molt complexa, el treball en ocasions aclapara, les necessitats no són poques, i el dia només té vint-i-quatre hores.
Pensem, però, que a la nostra parròquia tothom pot col·laborar amb Càritas tothom és benvingut i Càritas som tots i ens permetem insinuar algunes senzilles maneres de fer-ho:
-
Doneu-nos la vostra opinió sobre el que fa Càritas i què podria fer, suggeriu-vos noves maneres d’ajudar, assenyaleu-nos persones que passen dificultats i que no coneixem, etc.
-
Doneu a conèixer Càritas, doneu-nos adreces electròniques de persones a les quals podríem enviar aquest butlletí.
-
Feu-vos socis, encara que sigui amb una quota anyal mínima. Pot ser més valuosa que les altres; recordeu-vos del passatge evangèlic de la vídua pobre.
-
Secundeu, en la mesura de les vostres possibilitats, les iniciatives i campanyes de Càritas i participeu-hi quan pugueu.
-
Oferiu-vos per fer algun petit servei als altres quan en tingueu disponibilitat.
-
I sobre tot, pregueu per la nostra Càritas i totes les Càritas del món.
Comments
Avui fa un any parlàvem de… “Ho sento, però no tinc temps” — No hi ha comentaris
HTML tags allowed in your comment: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>