És un dels agricultors que participa en la iniciativa del Rebost Solidari. 49 anys. Nascut a Sant Julià de Lòria. La passió per l’agricultura i la ramaderia sorgeix d’herència familiar. Aspira a donar relleu familiar a un ofici que va començar a practicar amb 17 anys

Com va sorgir la seva participació al Rebost Solidari?
Hi havia prop de 40 famílies que estaven necessitades arran de la Covid-19 i es va posar en contacte amb mi el comú de Sant Julià de Lòria per veure, si a través de Càritas, podria fer una mica més d’hort del normal. I des de fa un mes hem començat a plantar. El que passa, però, és que estem tenint un any atípic en què plou molt, no és normal que el 15 de juny hagi refrescat tant. Tot i això, si comencés a fer bo potser d’aquí a 15 dies podríem començar a collir aliments.

I de quins aliments podran beneficiar-se aquestes famílies?
Doncs tomàquets, enciam, pebrots, cols, cogombres… tenim un hort de sobres i el que hem fet és duplicar la collita. Implica més dedicació però és per una causa solidària.

Un producte ecològic i de proximitat que de ben segur serà ben valorat pels receptors..
Aquí no utilitzem ni sulfats ni res químic per fer créixer la planta. El que no vull per a mi, tampoc ho vull per als altres encara que no sàpiga qui són aquestes persones.

Ja havia participat en alguna altre iniciativa solidària d’aquesta mena?
És la primera vegada però ho vaig tenir clar quan m’ho van proposar. Sempre que es pugui s’ha d’ajudar amb el poc que tinguis. Hi ha molta gent que s’ha quedat en ERTO o sense feina, famílies tocades per la crisi… és el moment de fer una passa endavant.

És aquesta una de les lliçons que extreu de la pandèmia?
Ha sigut un temps de pensar. Jo he seguit cada dia treballant amb animals, però t’adones que som aquí quatre dies i el que hem de tractar és de passar-los el millor possible. Hi ha moltes vegades que ens discutim en lloc de ser una mica més solidaris aportant cadascú el seu granet de sorra.

Creu que la pandèmia tindrà incidència en l’agricultura andorrana?
Durant el coronavirus s’ha demostrat que la nostra feina és tan imprescindible com la de qualsevol altre sector. Si els governs decideixen tancar fronteres i es restringeix la mobilitat inter- nacional, les exportacions cauen en picat. I és llavors quan s’ha de consumir els productes del país, i això és possible gràcies als agricultors que hem pogut aproximar els aliments a les llars. Nosaltres ja treballem al 100% amb gent del país, però esperem que ara hi hagi més gent que s’animi a consumir productes de proximitat.

Confia en la consciència de la societat?
Vull pensar que sí, però haurem de veure si tenim memòria, perquè de vegades és una mica selectiva. Sovint recordem en els moments de necessitat i ara hauríem de tenir una mica més de mirament amb aquest tipus de coses.

Diari d’Andorra


Comentaris

“Sempre que es pugui s’ha d’ajudar amb el que es té” — No hi ha comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Tornar a l'Inici