Testimoni d’una jove voluntària al Centre Penitenciari
Em dic Clàudia i sóc voluntària de Càritas Parroquial de Sant Julià de Lòria.
Una vegada al mes visito el Centre Penitenciari del nostre país. Fa poc temps aquesta entitat em van donar l’oportunitat de realitzar aquest voluntariat. Sens dubte ha estat una de les millor experiències de la meva vida. Sobretot, m’ha servit per adonar-me que la presó i les persones internes no són com jo pensava.
La meva primera vegada que vaig anar-hi, sincerament, anava amb por, no sabia què em trobaria. En primer lloc van haver-hi controls, formularis per emplenar, portes, detectors de metalls i altres mesures de seguretat. I per fi, un carceller ens va acompanyar a les altres dues voluntàries i a mi a la sala on més tard veuríem una pel·lícula. Les meves companyes ja hi havien anat altres vegades.
El funcionari va posar el CD a l’ordinador i mentre esperàvem pensava, quan vinguin els interns, es quedarà l’agent penitenciari dins de la sala? Estava bastant nerviosa i inquieta. El funcionari va comunicar a un altre agent que deixessin sortir del mòdul al grupet de persones amb les quals estaríem aquella tarda. En el moment que van arribar els interns ja feia més de mitja hora que nosaltres estàvem allà.
Pensava que el primer contacte amb ells seria fred, tot al contrari del que va passar. Ens van saludar amb dos petons i van mostrar bastant interès en nosaltres, alguns tenien la necessitat d’explicar-nos el perquè es trobaven allà (els voluntaris no els ho preguntem mai). Tenien la necessitat de parlar amb algú, de fer alguna cosa diferent a la resta de dies que estaven allà.
El primer dia, la veritat és que pels nervis i el fet de no saber com anava tot allò, em vaig passar tota l’estona que va durar el film sense perdre de vista res ni a ningú. Després de la projecció, vam tenir un temps per xerrar i intercanviar opinions sobre la mateixa. És un moment per intentar que, almenys durant el temps que estem amb ells, s’oblidin que no poden sortir d’allà i que sigui un dia diferent. Amb nosaltres poden parlar de qualsevol cosa i tenen la possibilitat de dir el que pensen.
Per mi ha estat una experiència molt enriquidora, em va omplir de pau i tranquil·litat. Vaig tenir la sensació que ajudava les persones d’allà, només amb la companyia i l’escolta. És un dels pocs moments on tenen contacte amb l’exterior i això ho valoren molt. Em vaig adonar que la gent que hi ha allà, és com tothom: amb els seus sentiments i les seves angoixes. Estic segura que tots estan penedits del que van fer i segurament ara no ho farien.
He vist que amb un mínim d’esforç per part meva puc arribar a fer feliç a altres persones, que per una petita estona de companyia es pot fer sentir molt bé a altres. És un gest realment senzill i que els interns valoren moltíssim i això és molt gratificant.
Clàudia
Comments
Testimoni d’una jove voluntària al Centre Penitenciari — No hi ha comentaris
HTML tags allowed in your comment: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>