Celebrem avui la festa d’un gran apòstol del Senyor: Sant Jaume. Era un dels fills del Zebedeu i amb el seu germà Joan van seguir Jesús deixant enrere l’ofici de pescadors (cfr. Mc 1, 19-20).

Podríem dir que dins del grup dels apòstols Sant Jaume gaudia d’una gran confiança per part del Senyor. Per als moments més significatius Jesús escollia sempre Pere i els dos germans Jaume i Joan. Així, a diferència dels altres nou, només ells veieren la resurrecció de la filla de Jairo, experimentaren la Transfiguració del Senyor i amb ells Jesús compartí els seus sentiments a Getsemaní.

No obstant, en el fragment de l’evangeli que proclamem en la seva festa, veiem com els altres deixebles s’indignen contra Jaume i Joan. Per quin motiu? Per la petició que la seva mare ha fet al Senyor en demanar els primers llocs per als seus fills en el seu Regne.

Deixant a part la manera com ella entenia aquest Regne, ens és totalment comprensible que cerqués i desitgés el millor per als seus fills. Per això no s’està de demanar-ho. Però la reacció de Jesús sembla clarificar les coses i posar pau entre les relacions dels deixebles. No afirmo amb rotunditat que Jesús els clarifiqui massa les coses perquè, en certa manera, els deuria deixar desconcertats.

Jesús deixa ben clar, en primer lloc, que és el Pare del Cel qui ho ha de concedir. Però la seva resposta els deixa confosos perquè els diu que servint i donant-se als altres és com s’arriba a ser el primer i el més important de tots: “Qui vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor” (Mt 20,26).

Jesús utilitza uns criteris diferents respecte als que tenien els apòstols i que tenim nosaltres per arribar a qualificar qui és primer i el més important de tots. Però ho entengueren i, el més important, ho acabaren vivint. Potser per això, el primer que va fer Jesús fou preguntar als dos germans si estaven disposats a viure-ho fins a l’extrem. Aquell dia li digueren que sí i així ho feren al cap d’uns anys, de tal manera que Sant Jaume fou el primer que sofrí el martiri de tot el grup dels apòstols.

Celebrem amb goig el testimoni de l’apòstol Sant Jaume. Testimoni de fidelitat a la persona i al missatge de Jesús. Lliurant la seva vida la posava també al servei de la nostra fe. Ell esdevingué primer i important als ulls de Déu tal com la seva mare havia desitjat, encara que per un camí totalment diferent.

Mn. Toni Elvira (Diari d’Andorra)


Comentaris

Qui vulgui ser el primer — No hi ha comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Tornar a l'Inici