L’esposa del diaca: consentiment i acompanyament.

Aquest és el títol d’un llibre escrit per Montserrat Martínez Deschamps i que s’acaba de publicar, editat pel Centre de Pastoral Litúrgica. Aquest treball, que emana d’una completa investigació acadèmica de l’autora en el marc de la seva llicenciatura en Teologia Sistemàtica, planteja el paper de la dona en l’Església a partir de l’exemple de l’esposa del diaca.

L’autora està casada, des de fa 51 anys, amb Aureli Ortín, que en porta 39 com a ministre ordenat en aquest grau del sagrament de l’Orde, restablert pel Concili Vaticà II per al seu exercici permanent, alhora que l’obria a homes casats. En tres capítols i un annex, Montserrat Martínez reflexiona primer sobre la comunió en l’Església, amb una completa síntesi teològica sobre els sagraments i la gràcia, per focalitzar tota la seva exposició en la dimensió de servei que tots els batejats tenen encomanada i que el diaca assumeix des del sagrament de l’Orde.

A més de recordar que la Lumen Gentium del Concili Vaticà II restablia l’exercici permanent del Diaconat, que existia des dels inicis de l’Església, fonamenta en textos bíblics i del magisteri de l’Església el sentit d’aquest ministeri. Després, dedica dos capítols a la dona, primer com a filla de Déu amb la mateixa dignitat que l’home i després, en la seva condició de casada amb un diaca, com és el seu cas.

La dona d’Aureli Ortín també exposa àmpliament la dimensió d’acompanyament que té la seva situació, com també el sentit del consentiment que dona a l’ordenació. Finalment, dedica unes paraules a les vídues dels diaques (…) Com definiria vostè la figura i el paper de l’esposa d’un diaca casat?… (Entrevista completa)

Ràdio Estel