Religiosa a l’Afganistan: Testimoni de la seva tasca
ACN.- La Germana Shahnaz Bhatti, religiosa pakistanesa de les Germanes de la Caritat de Santa Joana Antida Thouret, va treballar en l’Afganistan fins al 25 d’agost, data en la qual, escortada pel exèrcit italià , va aconseguir sortir de país. Ajuda a l’Església Necessitada (ACN) recull aquí el seu testimoni.
En una entrevista amb Ajuda a l’Església Necessitada (ACN), la pakistanesa Shahnaz Bhatti comparteix com va ser la missió i evangelització al país.
Quina és la seva missió?
La nostra missió és l’assistència espiritual i material als pobres, similar a la tasca de Sant Vicenç de Paül, el gran apòstol de la caritat.
Com congregació ens unim al projecte sorgit el 2001 per respondre a la crida de l’ Papa Sant Joan Pau II – “Salveu els nens de Kabul” -, a què Itàlia va respondre amb generositat a través de la UISG (Unió Internacional de Superiores Generals) de Congregacions religioses. Jo mateixa ja portava dos anys a Kabul amb altres dues germanes, la Gna. Teresia , de la congregació de Maria Bambina, i la Gna. Irene, de la congregació de les germanes de la Consolata. La comunitat de Kabul és, de fet, intercongregacional.
Teníem una escola per a nens amb retard mental i síndrome de Down de 6 a 10 anys, als quals preparàvem per entrar al sistema escolar públic. Amb nosaltres col·laboraven mestres, cuidadors i cuiners nadius. Amb l’ajuda de les autoritats italianes vam poder dur-los a ells i als seus quinze famílies a Itàlia, on han estat rebuts per congregacions religioses que han estat molt generoses i acollidores. En canvi, les famílies dels nens segueixen cridant-nos i demanant-nos ajuda, s’han quedat a casa i corren perill, com poden imaginar.
Li faria res descriure’ns un dels seus diumenges ordinaris en territori afganès?
Allà, el diumenge no està reconegut com festa religiosa, és un dia com qualsevol altre. Les pràctiques religioses i la Santa Missa les podíem celebrar a l’Ambaixada d’Itàlia, de forma discreta.
Quines han estat les principals dificultats que s’ha trobat durant la seva missió?
La primera dificultat va ser aprendre l’idioma local, perquè a l’Afganistan no aprenen anglès i ni tan sols es pot ensenyar. Una altra dificultat va ser familiaritzar-se amb el seu món, els seus costums i la seva mentalitat per poder dialogar i estar a prop seu. La major dificultat va ser no poder moure’ns lliurement perquè sempre havíem d’estar acompanyades per un home.
Jo, que havia de realitzar tràmits en bancs i altres llocs, havia d’anar acompanyada d’un home nadiu. Dues dones no signifiquen res i naturalment no compten. Això no obstant, el que més m’ha marcat és el patiment de veure a les dones tractades com a coses. Un dolor indescriptible era veure a les joves obligades a casar-se, amb la persona indicada pel cap de família, en contra de la seva voluntat.
Es respectava la llibertat religiosa a l’Afganistan abans de la retirada dels militars occidentals?
No, perquè per als afganesos els estrangers occidentals són tots cristians , així que sempre ens controlaven i no permetien cap signe religiós. Les religioses havíem de vestir com les dones natives i no podíem portar un crucifix visible.
Com va viure, en el passat mes d’agost, el període entre la retirada de les tropes occidentals i la seva marxa a Itàlia?
Van ser moments molt difícils, ja que estàvem tancades a casa i teníem por. Des de feia més d’un any només érem dos. Quant va ser possible, la religiosa que m’acompanyava es va anar i em vaig quedar sola fins al final. Vaig ajudar a les Germanes de la Mare Teresa, les nostres veïnes, a sortir amb els seus catorze nens greument discapacitats i sense família ja embarcar en l’últim vol a Itàlia abans dels atemptats. Si ells no haguessin estat rescatats, no ens hauríem anat.
Hem de donar les gràcies a l’ Ministeri d’Afers Exteriors italià ia la Creu Roja Internacional per ajudar-nos a arribar a l’aeroport, i a l’ P. Giovanni Scalese, representant de l’Església catòlica a l’Afganistan, que va estar amb nosaltres fins que ens vam anar. Va ser un desplaçament difícil des de Kabul a l’aeroport, amb dues hores d’espera i amb tirotejos, però a la fi vam arribar.
Com religiosa catòlica i dona, com veu l’intent occidental de “exportar la democràcia” a l’Afganistan?
Una mentalitat no es pot canviar amb bones intencions, però crec que un projecte cultural amb les noves generacions pot canviar la mentalitat. Ho estem veient amb les joves que no volen renunciar als seus drets de llibertat, però és necessària la formació de les noves generacions. La democràcia no s’exporta, es conrea.
Què li agradaria demanar-los als líders polítics dels països occidentals més implicats a l’Afganistan?
M’agradaria demanar-los que ajudin a aquest país a aconseguir la veritable llibertat, que resideix en el respecte i la promoció humana i civil, mantenint en ment que el fanatisme religiós condueix a la divisió i l’enemistat, que cap poble és millor que un altre i que la convivència pacífica porta benestar per a tothom.
Comments
Religiosa a l’Afganistan: Testimoni de la seva tasca — No hi ha comentaris
HTML tags allowed in your comment: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>