Josep Maria Camprubí

Diari d’Andorra

Jesús, com a bon mestre, no li agrada donar solucions fetes, prefereix donar els elements perquè tu mateix trobis la solució, aprenguis a respondre tu de la teva vida i no et governis pel que et diuen des de fora. No val estalviar-se pensar. Cal que siguis tu el qui portis amb responsabilitat les rendes de la teva vida. Avui en el fragment evangèlic que proclamem aquest diumenge en totes les eucaristies que se celebren en el món, hi ha un petit exemple d’aquesta manera d’actuar del mestre Jesús.

Li venen amb una súplica perquè intercedeixi per un repartiment equitatiu d’una herència entre germans. Vol, el que li presenta la petició, que Jesús li resolgui un problema que se li ha presentat perquè el seu germà s’apodera de més del que li toca, o s’ho vol quedar tot ell.

La missió de Jesús no és de resoldre els nostres problemes financers. Ell ha vingut per instaurar el Regne de Déu, no per fer de jutge en els nostres negocis. Els interessos del Regne de Déu… van més enllà dels interessos dels assumptes materialistes concrets d’aquest món.

Jesús aprofita el moment per deixar ben clar, a aquest que li ve i a tots els qui l’escolten, amb una petita història, el valor real que tenen aquestes riqueses darrere les quals anem sedejant. Deixa clar que aquestes riqueses no són capaces de donar-nos vida eterna, perquè en un moment les haurem de deixar totes i no ens podran donar aquella vida opulenta que anhelàvem.

Encertadament, un bon conciutadà nostre afirmava amb certa sornegueria que ell no volia ser el més ric del cementiri. Per això s’afanyava a fer bondats amb els béns que el seu treball i esforç havien fet arribar a les seves mans.

A aquest que demanava una solució a Jesús, que volia que convencés el seu germà que li donés la seva part. Jesús vol que entengui que el problema de la seva vida no es resoldrà amb la recepció d’uns diners que no li podran afegir ni un dia a la seva existència, que no li donaran el que el seu cor anhela i que ha quedat ara ofuscat creient-se que un interès econòmic resoldrà la seva vida. Si Jesús es dediqués a convèncer el seu germà que li donés l’herència, ens estaria dient que l’herència dona la vida, i Jesús no ens vol enganyar.

Els béns materials no ens donaran la vida eterna, queden tots aquí i no ens en podem endur cap. Per això Jesús li fa veure al final que el que ha de buscar és el que té un valor durador, i per ell no són aquests diners de més que li poden venir per l’herència… Això és fugisser, insegur, no pot fer allargar la nostra vida. Això és només atresorar per a tu mateix i tindràs un gran desengany. I llavors Jesús li dona la resposta veritable a la seva demanda.

No et donarà la felicitat l’herència que reclames, el que te la donarà és fer-te ric als ulls de Déu… I fer-te ric als ulls de Déu és fer les obres bones que van atresorant riqueses per a la vida eterna. Jesús l’hauria enganyat a ell i a nosaltres si li hagués resolt el problema amb el seu germà, ens hauria fet creure que la vida la podem aconseguir amb les riqueses, i està demostrat que no, com l’exemple adient que ha posat davant els nostres ulls… Aquell pobre home que es va creure que amb la riquesa podia donar-se la gran vida i l’endemà es va morir. La seva riquesa no va poder salvar-li la vida ni donar-li un dia més de vida…

Siguem, doncs, llestos, fem-nos rics als ulls de Déu. Mirem on tenim posat el cor, en què invertim els nostres esforços, en què es fonamenta la nostra vida. I no ens deixem obnubilar per les riqueses que són d’aquest món, i que no ens poden donar la vida eterna…