Les dues columnes
Imagineu-vos amb mi, a la riba del mar, o molt millor damunt d’un escull aïllat. Només veieu la terra que teniu sota els vostres peus.
Mireu, veiem dins l’ampla superfície de la mar una munió incomptable de naus en ordre de batalla, armades de canons, carregades de fusells, i d’armes de classes diferents, de material incendiari i també de llibres. Totes aquestes naus assetgen una altra embarcació molt més gran i alta. Intenten clavar-li els seus esperons, incendiar-la o almenys fer-li tot el dany possible.
Aquesta gran nau, escortada per moltes altres naus més petites sotmeses a les seves ordres lluiten també en contra d’un vent advers o l’agitació de les onades de la mar favorable als enemics.
Dins la mar, per damunt les onades, emergeixen, surten dues columnes amb poca distància entre elles, molt altes, consistents. L’una sosté una estàtua de la Immaculada. Sota hi ha un gran cartell que diu: “Auxili dels cristians”. L’altra, amb una Hòstia gran, situada a la zona superior, amb el rètol: “Salut dels creients”.
El Papa que governa la nau més gran, aprofita els moments de calma, enmig de la violència de la mala ratxa per a reunir en consell els pilots de les naus subalternes i com decidir què cal fer davant el futur dels enemics. Ell empeny amb força el timó, tot dirigint els seus esforços, per l’amaratge de les naus a les àncores o argolles que pengen de la part superior de les columnes.
Les naus enemigues, al seu torn, disposades a l’assalt, llancen a la vora de la gran nau uns materials incendiaris, escrits, llibres, publicacions, mentre que amb els canons, fusells i d’altres escomeses amb els seus esperons, fan el combat més aferrissat.
Amb tot això no obstant, són esforços inútils! Si ells arriben a obrir esvorancs a la nau, un vent suau procedent de les dues columnes els ataca de seguida. I encara més, moltes d’aquestes naus enemigues s’obren i s’enfonsen. Comença el cos a cos!
El Papa cau ferit greument i ferit de nou, mor mentre els enemics, dalt la coberta, mostren una alegria fora mida enmig d’una cridòria de goig i de victòria.
Això sí, els pilots de les embarcacions del grup del Papa trien un successor que ocupi el seu lloc vacant, i això provoca el desànim dels enemics.
El nou Papa, fa palesa la continuïtat als esforços del seu predecessor, guia la nau vers les dues columnes i aconsegueix amarrar-la de proa, a la columna que ostenta l’ Hòstia i, a la que serveix de pedestal a la Verge Immaculada.
És allà on es produeix una gran confusió. Totes les naus que fins aleshores havien lluitat contra la que capitanejava el Papa, fugen, es dispersen, xoquen entre si mateixes i es destrueixen les unes a les altres. Quan s’enfonsen procuren enfonsar les altres mentre que les que han combatut de valent a les ordres del Papa, s’afanyen per llançar les amarres a les columnes.
Les altres naus, que no van entrar en combat per por i estan molt distants, es trobaven a l’expectativa dels esdeveniments. Quan veuen desaparèixer dintre els abismes de la mar les restes de les altres naus destruïdes, naveguen acceleradament per ancorar-se a les dues columnes i romandre tranquil.les i segures, al costat de la nau capitana ocupada pel Papa.
Al final, a la mar hi regnava una calma absoluta.
Somni de Don Bosco. 1862
Comments
Les dues columnes — No hi ha comentaris
HTML tags allowed in your comment: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>