El 14 de setembre, el papa Francesc, ha acollit la primera activitat en el segon dia de la visita pastoral del Bisbe de Roma a la nació centreasiàtica de Kazakhstan i s’ha expressat “en nom d’aquesta fraternitat que ens uneix a tots, com a fills i filles del mateix cel” en un missatge en què conflueixen allò pastoral amb allò poètic: “davant el misteri de l’infinit que ens sobrepassa i ens atrau, les religions ens recorden que som criatures; no som omnipotents, sinó dones i homes en camí cap a la mateixa fita celestial”. Pel Papa, “la condició de criatures que compartim instaura així una comunió, una autèntica fraternitat”. “Ens recorda”, prossegueix Bergoglio, “que el sentit de la vida no es pot reduir als nostres interessos personals, sinó que s’inscriu a la germandat que ens caracteritza”.

Només creixem amb els altres i gràcies als altres

El Sant Pare ha constatat que “ens trobem en una terra transitada al llarg dels segles per grans caravanes”, afegint que, en aquests llocs, també per mitjà de l’antiga ruta de la seda, “s’han entreteixit moltes històries, idees, creences i esperances”. En aquest sentit, ha desitjat “que Kazakhstan pugui ser una vegada més terra de trobada entre els que estan distanciats” (ja s’havia referit a aquest país en termes similars en el curs del seu missatge a les autoritats, la societat civil i el Cos Diplomàtic al dia anterior).

El Pontífex també ha augurat que la nació pugui “obrir una nova ruta de trobada, basada en les relacions humanes: el respecte, l’honestedat del diàleg, el valor imprescindible de cadascú, la col·laboració; un camí per recórrer junts cap a la pau”. “Quina és la bellesa de la vida?”. El papa Francesc ha recordat que, aquest dimarts 13, va prendre prestada la imatge del dombra en el discurs a les autoritats, avui l’ha volgut associar a l’instrument musical “una veu, la del poeta més cèlebre del país, pare de la seva literatura moderna, l’educador i compositor que sovint es representa precisament al costat de la dombra”, va dir.

La figura en què es va inspirar és Abay Kunanbayuli (1845-1904), conegut popularment com Abai, que, segons el papa Francesc, “ens ha deixat escrits impregnats de religiositat, en què es reflecteix el millor de l’esperit d’aquest poble, una sapiència harmoniosa, que desitja la pau i la busca interrogant-se amb humilitat, anhelant una saviesa digna de l’home, mai tancada en visions limitades i estretes, sinó disposada a deixar-se inspirar per múltiples experiències”.

El món espera de nosaltres una religiositat autèntica

El papa Francesc ha expressat que el món espera de nosaltres (ndr: líders religiosos) l’exemple d’ànimes despertes i de ments clares. Després, amb meridiana claredat ha afirmat que “ha arribat l’hora de despertar-se d’aquest fonamentalisme que contamina i corroeix tot credo, l’hora de fer que el cor es torni transparent i compassiu”. “Però també és hora de deixar només als llibres d’història els discursos que, per massa temps, aquí i en altres llocs, han inculcat sospites i menyspreu respecte a la religió, com si fos un factor de desestabilització de la societat moderna”.

Les religions, una solució… (Continuar llegint)

Flama