El llarg camí dels refugiats, i de la diplomàcia andorrana
Un grup de refugiats sirians arribant a la frontera entre Croàcia i Hongria.
Va ser en aquest ambient quan Andorra es va sumar a la cursa de declaracions benintencionades, i com a petit estat -però sobirà- va anunciar que assumia la seva part de responsabilitat en la crisi humanitària. Almenys, a intentar-ho, en les seves capacitats. L’anunci fet pel cap de Govern, Toni Martí, a Meritxell comptava amb l’aplaudiment d’oposició i majoria. “Crec que hem de participar”, deia Víctor Naudi d’SDP. Per part del PS,Rosa Gili recordava un drama “que està passant a les portes de casa nostra i Andorra s’ha de solidaritzar i té l’obligació de col·laborar”, i el president del grup liberal, Josep Pintat, s’exclamava: “no pot ser que el Mediterrani s’estigui convertint en un cementiri de persones”. La declaració del cap de Govern passà a rang de missió pastoral en l’homilia del Dia de Meritxell feta pel copríncep episcopal Joan-Enric Vives, “estic convençut que serem exemplars en aquesta acollida del món dels refugiats”. En sintonia, el Comú d’Andorra la Vella anunciava que posava a disposició el refugi de la Comella i mossèn Ramon de Canillo, la casa de colònies d’AINA.
Comments
El llarg camí dels refugiats, i de la diplomàcia andorrana — No hi ha comentaris
HTML tags allowed in your comment: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>