La Verge Maria, la nostra mare
La Verge Maria és la nostra mare del cel. Déu la va triar com a mare per al seu Fill, Jesús, i ens l’ha donada com a mare, al peu de la Creu, a tota la humanitat. Maria actua com a mitjancera i intercessora nostra. Ella va avançar i facilitar el primer miracle de Jesús a les noces de Canà. Si ens adonéssim de tot el que ens pot ajudar com a mare, tindríem més confiança en el seu poder mediador.
Durant la meva adolescència, vaig tenir un especial acostament a la Verge gràcies als escrits del pare Pacios. Aquest sacerdot, de l’església del Sagrat Cor de Barcelona, era molt erudit, parlava perfectament entre molts altres idiomes: hebreu, grec i llatí. Era un enamorat de la Mare de Déu i va publicar molts llibres sobre l’amor a Maria. Recordo, especialment quan impartia meditacions a l’església de Sant Miquel de Barcelona. La seva veu, greu i baixa, em tranquil·litzava i les seves paraules em transmetien una pau total. Recordo també que sortia “flotant“ dels exercicis espirituals.
Més endavant, de joveneta, resava el rosari amb els meus pares; després han passat molts anys sense que el tornés a resar diàriament, però, gràcies a Déu, ho estic tornant a fer, o almenys, ho intento. Sé que no és molt ortodox, però, per a no trobar excuses de falta de temps, moltes vegades el reso mentre cuino o fins i tot mentre faig alguna activitat per casa. També, quan algun problema m’acuita, el reso a la nit; perquè d’aquesta manera, deixo “tot” en mans de la Mare de Déu i sé que no m’he de preocupar.
Al llarg de la meva vida he fet diversos viatges al santuari de Lourdes. Alguns, amb la meva parròquia de Barcelona, i d’altres, amb els meus pares i també amb el Jordi. Tinc un lligam especial amb el santuari: la meva germana tenia un viatge pendent a Lourdes, però desgraciadament, va morir poc abans de fer-lo. Així mateix, la meva mare i jo teníem concertat un pelegrinatge a Lourdes, que igualment va haver de cancel·lar-se, perquè ella es va posar malalta i també va morir. Per tot això, l’any 2009, vaig decidir incorporar-me al pelegrinatge a Lourdes organitzat per la Diòcesi d’Urgell, i fer el viatge “per elles”. Recordo una “anècdota” curiosa que em va ocórrer en el trajecte de tornada a Andorra. Ell xofer de l’autobús va efectuar una parada i, va posar música; i en aquell instant, a la ràdio va sonar una cançó que la meva mare em cantava de petita, que mai havia sentit en cap mitjà, però que m’era profundament familiar. Sé que les casualitats no existeixen i que, d’alguna manera, va ser un missatge de la meva mare, per dir-me que ella també estava amb mi. Va ser un moment únic i irrepetible.
Per dues peticions que he realitzat, i que se m’han concedit, he promès anar cada any a Lourdes. L’any 2020 i el 2021 no es va efectuar el pelegrinatge, a causa de la pandèmia del Coronavirus, però l’any passat, i gràcies a Déu, es va reprendre i he tornat acompanyada del Jordi. D’aquest viatge he portat més de 30 potets d’aigua de Lourdes i els he repartit entre familiars, amics i coneguts. Un d’aquests potets, que vaig lliurar a una amiga, el va fer servir en els últims moments de vida d’un familiar, malalt terminal. Quina alegria vaig tenir quan m’ho va explicar! Els camins de Déu són providencials.
Mercedes Campos
Restauradora d’obres d’art
Etiquetes:
Comments
La Verge Maria, la nostra mare — No hi ha comentaris
HTML tags allowed in your comment: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>