Mai és tard per ser sant
Potser penses que els sants que coneixem van ser perfectes, van portar una vida exemplar i és impossible arribar a ser com ells, veritat? Llavors aquestes històries et sorprendran! Són històries d’alguns sant que en el seu moment van ser persones normals que s’equivocaven i cometien errors, com ens passa també a nosaltres, però que en algun moment determinat la seva vida va canviar i es van lliurar completament a Déu. Ells ens mostren que mai és tard per a canviar.
Cliqueu cada una de les imatges
Mateu no era molt estimat pels seu veïns de Cafarnaüm i és que en aquells dies es dedicava a recaptar impostos per als romans , així que el consideraven pràcticament un «traïdor». Quan Jesús va demanar-li que el seguis, moltes persones es van escandalitzar, però ell es va convertir en un home nou, predicant la Bona Notícia fins al final de la seva vida i escrivint un dels quatre evangelis.
Encara que va ser educat per una mare cristiana (Mònica, que després també seria santa), Agustí va viure una joventut bastant rebel. Tant que, quan es va adonar de tots els errors, va decidir escriure’ls, i va omplir un llibre sencer!. En ell, explicant també el penedit que estava per haver fet tant de mal. No obstant això, després d’aquestes confessions, va decidir fer un gir a la seva vida i, després va demanar perdó sincerament pel seu comportament. Agustí es va batejar i es va fer mossèn.
Pelàgia era una actriu molt famosa en el seu temps, que portava una vida de luxes i excessos. Un dia, va sortir del seu camí habitual per a entrar en una església. Allí, després d’escoltar un bisbe parlar sobre l’infinit tresor de la misericòrdia de Déu, va demanar ser instruïda en la fe cristiana i va decidir deixar la seva antiga vida enrere: Es batejà, va repartir entre els pobres les seves joies i possessions i va deixar en llibertat els esclaus que tenia al seu servei. Quin canvi! A més, Santa Pelàgia és la patrona del penedits.
Els sants són persones que han lliurat la seva vida , seguidors de les benaurances, han sabut fer-se pobres en esperit, misericordiosos, van vèncer l’egoisme, van perdonar sempre… per això es converteixen en referència per a nosaltres. Com ells, tots ens hem portat malament a vegades i hem fet coses de les quals no ens sentim molt orgullosos. Les seves històries ens demostren, encara que no podem tornar enrere, sempre tenim l’opció de penedir-nos, demanar perdó, corregir el nostre camí i posar les nostres vides a la disposició de Déu. És en realitat un camí que requereix del nostre esforç personal, de la mà de Déu i de l’oració.
T’atreveixes a intentar-ho?
Revista Gesto, número 220, Pàgines 18-19
Comments
Mai és tard per ser sant — No hi ha comentaris
HTML tags allowed in your comment: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>