Premeu damunt la imatge, o en aquests enllaç,  per veure les fotos de la Diada


La que va ser, tot tendresa i encant per a Déu, avui puja a la trobada d’Aquell que és tot amor. Avui, la Verge de Canòlich, com els atletes que han arribat fins al final, puja al podi per ser coronada pel mateix Déu. Per haver respost «sí» a l’àngel de l’Anunciació, Maria ha pogut veure coronada la seva obra transcendental. Es va sentir joiosa i plena de Déu i avui està exultant al costat del qui la va escollir. Perquè va saber donar a llum el Salvador en el silenci de la nit, avui, en aquest dia lluminós i traspassat pel sol, Maria és recuperada i glorificada al costat del Senyor. De nou, Déu, una vegada més, fa coses grans en i per Maria: l’eleva, l’enalteix i la situa com un estel en el firmament perquè nosaltres que, any rere any, pugem al seu Santuari, la contemplem com un senyal inequívoc que sempre ens porta a bon port: Jesús.

En aquest Aplec de Canòlich 2018, totes les generacions representades la seguim felicitant. La seguim cantant, festejant, homenatjant i pintant-la com a benaurada. Aquell viatge que, amb l’equipatge de l’obediència i de la senzillesa, va iniciar en el dia de l’Anunciació, no pot tenir un final més feliç: estar al costat de Déu. Aquesta solemnitat de Canòlich és, per a nosaltres, un avançament del que estem cridats a compartir un dia: la presència de Déu. Mentrestant, i perquè sabem que viure com a creients és una gran aventura que no eximeix de dificultats, els lauredians «mirem a l’estel, invoquem a Maria» i aquesta forta mirada ens fa anar sempre endavant amb positiva joia. Amb ella, el camí cap al cel està sembrat d’estels amb sabor a pobresa, solidaritat, docilitat, amabilitat, sofriment, acolliment, amor i lliurament. Amb ella, el camí cap al cel està definit així: «faci’s en mi segons la vostra voluntat». Amb ella, les escales cap al cel són elevades amb els esglaons de la fe, l’esperança i la caritat.

Avui, a Sant Julià de Lòria i a tota Andorra, és el dia en què les campanes voltegen embogides, i més afinades que mai, pel triomf d’una dona que, amb cinc lletres sil·labejades o bé amb joiós silenci, canta tot un vocabulari de pertinença al seu Déu. Avui ens mirem a nosaltres mateixos per descobrir i enfortir el que va ser gran en Maria: una vida és gran quan es viu al servei dels altres des de Déu i per a Déu. Si volem… podem.

Bon Aplec de Canòlich 2018.

Mn. Pepe Chisvert i Villena

Rector


Comentaris

La Verge de Canòlich ens acompanya (més fotos i vídeo de la Diada) — 1 comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Tornar a l'Inici