Veure galeria fotogràfica


Antoni Fradera i Odin

Data i lloc de naixement: 09 de gener de 1929, Barcelona

Sacerdot Claretià

Nagoya / Hirakata (Japó)

Jo em dic Antoni Fradera i Odin. La mare era catalana, es deia Odin Trench, però els seus avantpassats eren alemanys i francesos. Odin ve de la part francesa. El meu pare era autènticament català, però hi ha una cosa que sempre m’ha cridat l’atenció: el segon cognom. Es deia Jaume Fradera Cerezo. No et puc dic més perquè no tinc investigat el tema dels cognoms.

Vaig néixer damunt de…, com ho diuen, bé t’ho dic en castellà: ”Yo nací encima del cemento” perquè soc de Barcelona. Potser per això sempre m’ha encantat el poble, la natura, la muntanya… Quan era petit, des del balcó de casa meva, amb prismàtics, podíem veure el mar. Vaig néixer a Travessera de Gracia, 261, al segon pis, a la casa que tanca el Passeig de Sant Joan.

De menut volia ser pallasso. M’entusiasmaven els pallassos perquè divertien la gent trista, i per això sempre he admirat Charlot. Jo crec que Charlot va tenir un cor molt inclinat a la tristor perquè, en realitat, els temes que utilitza a les seves pel·lícules, menys en El Gran Dictador, ens fan riure amb coses molt tristes. I amb molt de respecte resulta que fa riure a la gent! Ara, ben mirat, a mesura que he anat fent anys, he pensat que transmetent el missatge de Jesús podia fer més feliç la gent que no pas fent de pallasso. Ara, em diuen que ja se’m nota que volia ser pallasso…

De totes maneres, parlant dels pallassos, resulta que fa uns quants anys, un grup de pallassos amics meus van organitzar un musical d’unes dues hores de durada. Va ser preciós! Em van regalar una entrada. A l’intermedi sortien els pallassos a fer-se fotos amb les criatures. Jo em vaig quedar allà quiet, estava a la segona o tercera fila entre els nens, i un pallasso se’m va acostar, es va dirigir a la gent, i va dir assenyalant-me: “Aquí tenim el Pare Noel”, i la gent es va posar dreta per aplaudir. Va ser la primera vegada que em van aplaudir sense que jo hagués fet res. Em vaig haver d’aixecar, saludar… Ah! És meravellós fer feliç la gent. Aquest és el món dels pallassos.

Què és la felicitat?

Jo crec que la felicitat… (Continuar llegint)



Comentaris

”Yo nací encima del cemento” perquè soc de Barcelona — No hi ha comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Tornar a l'Inici