Amics dels pobres
El papa Francesc de vegades preguntava als qui s’anaven a confessar: «Fas almoina als pobres? Quan fas almoina mires els ulls de la persona que la demana? Toques la mà d’aquells a qui dones almoina?» Són preguntes que estan en plena sintonia amb la vida i l’actuació de sant Francesc de qui el Bisbe de Roma va adoptar el nom. Conta la història que Francesc cavalcava un dia per la plana d’Assís quan li va sortir a camí un leprós. Era el moment de donar a Crist la prova decisiva de la seva disponibilitat per «conèixer la seva voluntat». Fent-se enorme violència, Francesc va baixar del cavall, va posar l’almoina a la mà del leprós i li va fer un petó; el leprós, al seu torn, va prémer contra els seus llavis la mà del benefactor.
Amb la mà al cor, molts diríem que refusem aquest contacte físic amb el germà o germana pobre, perquè la pobresa és una realitat incòmoda, que ens molesta i que voldríem allunyar de la nostra vida: del metro, del tren, de les portes de les esglésies o dels carrers i places…
Comments
Amics dels pobres — No hi ha comentaris
HTML tags allowed in your comment: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>