Serveis que fan els nostres voluntaris

  1. Atenció personal

“El que fèieu a un d’aquests germans més petits, a mi m’ho fèieu” (Mat. 25,40)

A) Atenció, informació i acollida al despatx. Torns de 2 hores. (9 voluntaris)

B) Atenció i escolta primera a persones amb problemes (En casos importants acostuma a fer-ho  el Mossèn).

C) Visita a famílies que passen dificultats. (2 voluntaris)

D) Atenció a transeünts i serveis de menjar i alberg (Ordinàriament ho fa el Mossèn)

 

  1. Atenció personal primària i directa

“Estava malat  i em vau visitar” (Mat, 25,36)

A) Visita a persones grans o malaltes o que viuen soles o internades. ( 4 voluntaris) És un servei que necessitem potenciar.

B) Acompanyament de persones grans a petites sortides de casa. (3 voluntaris)

C) Acompanyament, amb vehicle, de persones grans o impedides, per fer gestions. (Molt poc utilitzat) (2 voluntaris).

 

  1. Atenció personal especialitzada

“Era a la presó , i vinguéreu a veure’m” (Mat. 25,36)

A) Visita a internats al Centre Penitenciari. (6 voluntaris)

B) Classes de reforçament escolar per a infants. (Una sola professora voluntària)

 

  1. Gestió i servei d’aliments

“Veniu, beneïts del meu Pare, …..perquè tenia fam i em donàreu menjar” (Mat, 25,35)

A) Campanya de Nadal. Recollida de productes alimentaris als centres comercials.(12 voluntaris)

B) Gestió magatzem d’aliments. Classificació i control. (4 voluntaris)

 

  1. Gestió de la roba

“Anava despullat, i em vau vestir…” (Mat. 25,36)

roberA) Treball al Rober. Classificació de la roba.(3 voluntaris)

B) Buidatge de contenidors (3 voluntaris)

C) Transport, amb vehicle, de la roba recollida (2 voluntaris)

 

 

 

 

  1. Serveis diversos:

A) Detecció de persones o famílies de la parròquia amb necessitats (2 voluntaris)

B) Publicació del Butlletí (2 voluntaris)

C) Gestió de la comptabilitat (2 voluntaris)

D) Cerca de socis i col·laboradors. (0 voluntaris)

E) Gestió de la pàgina web de Càritas Sant Julià. (2 voluntaris)

 

Si voleu ser voluntari/a

Digueu-nos, si us plau, en quines activitats o serveis voldríeu treballar (vegeu la relació anterior o feu-nos els suggeriments adients) i poseu-vos en contacte amb el Mossèn, la coordinadora del voluntariat, Marina Besolí, o qualsevol  voluntari. La condició de voluntari pressuposa l’assistència als actes de formació que Càritas imparteix en una o dues ocasions cada curs.

 

Algunes normes que han de tenir en compte els voluntaris i els que volen ser-ho:

Les sintetitzem de la Guia del Voluntari de Càritas (Cliqueu a l’enllaç per a veure el document complet)

Posar-se al lloc de la persona que demana

Demanar costa, demanar acomplexa. El voluntari ha de ser conscient d’aquesta situació i posar-se al lloc del seu interlocutor.

Ser receptiu, ser acollidor.

Cal fer un esforç de comprensió i ser generós. No interrompre, escoltar, escoltar sempre amb atenció, fins i tot quan sabem que malauradament no podrem solucionar el problema. No deixar mai de donar explicacions i fer-ho amb caritat.

Acollir respectant la llibertat

El voluntari proposa, no mana, no commina. El punt de vista de l’altre pot no ser compartit però ha de ser respectat. El voluntari mai ha d’aprofitar-se de la seva situació per imposar el seu criteri.

Acollir respectant la diferència

Quan la persona que s’acull no és del país cal fer un esforç per situar-se al seu lloc, per comprendre-la. Hem de respectar la seva cultura i maneres de fer. Mai fer-ne el més petit objecte de crítica o ironia.

Acollir respectant la creença de l’altre

L’amor és gratuït, no es practica per obtenir altres objectius. Naturalment això no significa que l’acció caritativa hagi, per dir-ho així, de deixar de costat Déu i Crist.

Qui exerceix la caritat en nom de l’Església, mai no intentarà imposar als altres la fe de l’Església. La caritat no ha de ser un mitjà de proselitisme.

Cal ser amables i donar totes les facilitats.

No fem esperar sense motiu, siguem puntuals. No exigim massa formalitats. No demanem papers, si podem resoldre el problema amb una simple trucada. Recordem que no som funcionaris. Nosaltres estem al servei dels altres i no al revés.

La virtut de la discreció

Discreció en la manera d’ajudar,  a fi que mai la dignitat de l’altre quedi ferida. L’ajuda ha de ser el més reservada possible. Ha de fer-se no com una almoina o favor sinó com una manera fraterna de compartir.

Confiem en les persones

La manca de voluntat, de constància o el desinterès de la persona que ajudem (p.e. en les persones amb addiccions) ens pot fer pensar que la nostra tasca és inútil.

Més que mai hem d’actuar amb esperit evangèlic i no perdre l’esperança fins i tot quan el mateix interessat l’ha perduda.

No tothom pot venir a nosaltres de bona fe.

Alguna vegada voldran enganyar-nos. Cal estar previnguts però no tan exageradament que fem pagar les nostres prevencions a persones de bona fe.

En cas de dubte, es preferible sempre evitar que quedin ferides la justícia i la caritat. En cas de necessitats elementals o primàries  mai un no a la primera demanda.

Cal superar el desànim

A vegades, l’excés de necessitats i els límits de les seves pròpies actuacions faran sentir al voluntari la temptació del descoratjament. Aleshores li serà útil recordar que ell no és més que un instrument a les mans del Senyor. S’alliberarà així de la presumpció d’haver de millorar el món en primera persona i per si sol. Farà amb humilitat el que és possible i confiarà la resta al bon Déu.

 

La formació dels voluntaris

Càritas Parroquial celebra cada curs actes de formació emmarcats en la Jornada del Voluntari i els proporciona la “Guia del Voluntari de Càritas”.

Vegeu també els arxius Reunió Voluntaris i Jornades Voluntaris.