Missa a Santa Marta: El Papa resa pels estudiants i els educadors
A la missa a la Casa Santa Marta, el papa Francesc ha resat al Senyor perquè doni als estudiants i educadors el coratge per anar endavant en aquest temps de pandèmia.
El papa Francesc ha presidit la missa a la Casa Santa Marta coincidint amb el dimecres de la cinquena setmana de Pasqua i en el dia en què l’Església celebra la memòria de Nostra Senyora de Fàtima. En la introducció, ha dirigit els seus pensaments als estudiants i educadors:
Resem avui pels estudiants, els alumnes que estudien i els mestres que han de trobar nous camins per avançar en l’ensenyament: que el Senyor els ajudi en aquest camí, els doni coratge i també un bon èxit.
En la seva homilia el Papa ha comentat l’Evangeli d’avui (Jn 15: 1-8) en què Jesús diu als seus deixebles: Jo soc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. A la sarment que no dóna fruit en mi, ell l’arrenca, i a la que dóna fruit les neteja perquè doni més fruit … Així com la sarment no pot donar fruit per si mateix, si no estan en el cep, així tampoc vosaltres, si no romaneu en mi. Jo soc el cep, vosaltres les sarments; el qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no poden fer res».
“El Senyor – ha dit el Papa – torna sobre el ‘romandre en Ell’, i ens diu: ‘La vida cristiana és romandre en mi’. Romandre. I utilitza aquí la imatge de la vinya, el com les sarments romanen a la vinya. I aquest romandre no és un romandre passiu, un adormiment en el Senyor: això seria potser un somni beatífic”. En canvi “aquest romandre” és un romandre actiu, i també és un romandre recíproc. Per què? Perquè Ell diu: “romanguin en mi i jo en vosaltres”. Ell també està en nosaltres, no només nosaltres en Ell. És una permanència recíproca.
Aquest “romandre recíproc – va continuar – és un misteri”, “un misteri de la vida, un bell misteri”. “És veritat, les sarments sense la vinya no poden fer res perquè no els arriba la saba, necessiten la saba per créixer i donar fruit. Però també l’arbre, la vinya necessita dels sarments, perquè els fruits no estan units a l’arbre, a la vinya. És una necessitat recíproca, és un romandre recíproc per donar fruit”.
“I això és la vida cristiana: és veritat, la vida cristiana és complir els manaments, això s’ha de fer. La vida cristiana és anar pel camí de les benaurances: això s’ha de fer. La vida cristiana és realitzar obres de misericòrdia, com el Senyor ens ensenya en l’Evangeli: i això s’ha de fer. Però és també més: és aquest romandre recíproc. Sense Jesús no podem fer res, com les sarments sense la vinya. i Ell – em permeti el Senyor dir-ho – sense nosaltres sembla que no pot fer res, perquè el fruit el dóna el sarment, no l’arbre, la vinya”. “En aquesta ‘permanència’ recíproca està la fecunditat”.
¿I quin és – es pregunta el Papa amb una mica d’audàcia – la necessitat que té l’arbre de la vinya dels sarments? “És tenir fruits”. “Quina és la necessitat que té Jesús de nosaltres? El testimoni. Quan en l’Evangeli diu que nosaltres som llum, diu: brilli la llum que hi ha a vosaltres, perquè els homes vegin les seves bones obres i glorifiquin el Pare. És a dir, el testimoni és la necessitat que té Jesús de nosaltres. Donar testimoni del la seu Nom, perquè la fe, l’Evangeli, creix pel testimoni”.
Jesús “necessita el nostre testimoni” perquè “l’Església creixi”. I aquest és el misteri recíproc del “romandre”. Ell i el Pare i l’Esperit romanen en nosaltres, i nosaltres romanem en Jesús”.
“Ens farà bé pensar i reflexionar sobre això: romandre en Jesús i Jesús està en nosaltres. Romandre en Jesús per tenir la saba, la força, tenir la justificació, la gratuïtat, per tenir la fecunditat. I Ell està en nosaltres per donar-nos la força del fruit, per donar-nos la força del testimoni amb el qual l’Església creix”.
El Papa ha convidat a fer la comunió espiritual amb aquesta oració:
Crec, Jesús meu, que estàs realment present en el Santíssim Sagrament de l’Altar. T’estimo sobre totes les coses i desitjo rebre’t en la meva ànima. Però com ara no puc rebre’t sagramentat, vine al menys espiritualment al meu cor. I com si ja t’hagués rebut, t’abraço i m’uneixo del tot a Tu. Senyor, no permetis que mai m’aparti de Tu. Amén.
El papa Francesc ha acabat la celebració amb l’adoració i la benedicció eucarística. Finalment, amb motiu del memorial d’avui, s’han cantat versos de l’Ave Maria de Fàtima.
Comments
Missa a Santa Marta: El Papa resa pels estudiants i els educadors — No hi ha comentaris
HTML tags allowed in your comment: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>