Multipliqueu, si us plau, per cent mil
Diuen que una vegada hi havia, en no sé quin país, una masia habitada per una família benestant, amb recursos superiors als normals de la gent de les masies de l’entorn. Una nit de neu i fred, trucaren a la porta. Una família amb avis i fills petits que havia hagut d’abandonar la seva casa per raó d’un incendi, demanava auxili. Tot el que tenien ho portaven al damunt i buscaven un sojorn i una ajuda d’emergència. La gent de la masia no es decidia a obrir la porta. S’ho pensava, sospesava els pros i contres. Tan tranquils com estaven i ara arribaven aquells intrusos. Tampoc a la masia no hi havia tantes habitacions i, a més, els visitants eren gent desconeguda. S’hauria acabat la tranquil·litat i optaren per no obrir. Els nou vinguts, grans i petits, es quedaren fora, sota la intempèrie més crua.
Diuen també que aquesta conducta egoista i poc solidària fou criticada per tothom. Ningú de la contrada l’aprovà. Era un fet indigne i inhumà.
Multipliqueu ara l’escena per cent mil o per més. No una família sinó gairebé tot un continent gaudeix d’una renda mitjana molt superior a la dels seus veïns. Aquests privilegiats fan –fem– l’orni davant de milers i milers de persones que fugen de la misèria i de la guerra. I no obrim les portes, al contrari, posem barreres, murs i tanques i, si convé, els llancem gasos lacrimògens i els peguem amb porres. No fos cas que aconseguissin passar.
El fet és tan cruel com el del conte o cent mil vegades més. Però els governants s’ho pensen, es reuneixen i es tornen a reunir. No es posen d’acord i no fan res. I la majoria de la gent preocupada per altres coses, calla. Al final, tots som còmplices d’aquesta indiferència. .. Ai, si ens afectés a nosaltres!
Comments
Multipliqueu, si us plau, per cent mil — No hi ha comentaris
HTML tags allowed in your comment: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>