L’infern com a rebuig definitiu de Déu
Déu és Pare infinitament bo i misericordiós. Però, per desgràcia, l’home, cridat a respondre-li des de la llibertat, pot triar rebutjar definitivament el seu amor i el seu perdó, renunciant així per sempre a la comunió joiosa amb Ell. Precisament aquesta tràgica situació és el que assenyala la doctrina cristiana quan parla de condemnació o infern. No es tracta d’un càstig de Déu infligit des de l’exterior, sinó del desenvolupament de premisses ja posades per l’home en aquesta vida. La mateixa dimensió d’infelicitat que comporta aquesta fosca condició pot intuir-se, en certa manera, a la llum d’algunes experiències nostres terribles, que converteixen la vida, com se sol dir, en «un infern».
Amb tot, en sentit teològic, l’infern és alguna cosa molt diferent: és l’última conseqüència del pecat mateix, que es torna contra qui l’ha comès. És la situació en què se situa definitivament qui rebutja la misericòrdia del Pare fins i tot en l’últim instant de la seva vida.
Més informació (blog privat)
Comments
L’infern com a rebuig definitiu de Déu — No hi ha comentaris
HTML tags allowed in your comment: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>