---

Aquest any se celebra el vuitè centenari d’un esdeveniment que ha marcat la tradició i costum social i espiritual en aquest temps litúrgic del Nadal, en tots aquells territoris del món on les seves arrels estaven fonamentades en la tradició cristiana: el pessebre. La nit de Nadal de l’any 1223, sant Francesc d’Assís va establir la primera representació de la història d’un pessebre, a una de les coves d’un bosc del poblet de Greccio (Itàlia).

Sant Francesc va néixer a principis de l’any 1182 a Assís, a la regió d’Úmbria (Itàlia). Quan el van batejar, li posaren en nom de Joan. Però el seu pare li va canviar el nom per “Francesco”. I així li va quedar. Sant Francesc va morir a Assís, el 3 d’octubre de 1226, dissabte, vint anys després de la seva conversió i als 44 anys d’edat.

Arran d’una estada a la presó, una experiència mística de Crist mateix el va dur a un canvi de vida. Volent seguir l’Evangeli en la seva pobresa, va renunciar a tots els béns i va començar a viure de la manera més austera possible visitant pobres i malalts. Alhora, predicava per tot arreu l’amor de Déu, la fraternitat de tots els homes i la bondat de l’obra divina. El seu testimoni va commoure les masses, i se li van afegir nombrosos seguidors, tant homes com dones, entre ells Clara d’Assís, amb els quals va acabar fundant l’orde dels franciscans i les clarisses. Va ser canonitzat pel papa Gregori IX el 1228, només dos anys després de morir, i continua sent un dels sants més unànimement venerats dins de l’Església catòlica.

El primer pessebre:

Francesc va començar la tradició nadalenca dels pessebres perquè volia ajudar la gent a tenir un nou sentit de meravella sobre els miracles que la Bíblia registra des del primer Nadal. Fins aleshores, la gent celebrava el Nadal principalment anant a la missa (un servei de culte) a l’església, on els sacerdots explicarien la història del Nadal en un idioma que la majoria de la gent comuna no parlava: llatí.

El Sant d’Assís va decidir que volia fer més accessibles les experiències extraordinàries del primer Nadal a la gent comuna, sobretot després de l’experiència que, tres anys abans, va tenir en el seu viatge a Terra Santa, en temps de les Croades, a les que es va unir. No pas per lluitar sinó que va anar a Terra Santa impel·lit pel desig de portar-hi la pau. Sant Francesc va visitar, doncs, la terra que havia trepitjat Jesús. I no és difícil imaginar com el va impactar la visió d’aquell indret convertit en un escenari de guerra i mort.

I és en aquestes experiències funestes per a la humanitat, les injustícies, la guerra, les Croades a Terra Santa, la manca d’amor al proïsme, on podem intuir com el pessebre de Sant Francesc és un pessebre contemporani. Perquè el sant d’Assís no buscava tants sols recrear una escena de feia més de 1200 anys, sinó que volia transportar al seu temps l’experiència de la nit del Naixement. Volia compartir amb els homes i les dones del seu temps el que significava per a ell el pessebre.

Francesc, que vivia a la ciutat de Greccio, a l’època, va obtenir el permís del Papa per continuar amb els seus plans. Llavors va demanar al seu amic íntim John Velita que li prestés alguns animals i palla per configurar una escena per representar el naixement de Jesucrist a Betlem. El pessebre podria ajudar a la gent de la zona a imaginar el que havia estat present durant el primer Nadal de fa molt de temps, quan van venir a adorar durant la Missa de Nadal de 1223.

L’escena, que es va instal·lar en una cova a l’aire lliure de Greccio, tenia una figura de cera de l’Infant Jesús, la gent disfressada jugava els papers de Maria i Josep, el burro en viu i el bou que John havia prestat a Francesc. Els pastors locals vigilaven les seves ovelles en camps propers, de la mateixa manera que els pastors de Betlem havien observat ovelles el primer Nadal quan el cel estava ple d’àngels que anunciaven el naixement de Crist.

Durant la missa, Francesc va explicar la història de Nadal de la Bíblia i va lliurar un sermó. Va parlar amb la gent reunida aquí sobre el primer Nadal i l’impacte miraculós que podria tenir la seva fe en Crist, l’infantó nascut en un simple pessebre a Betlem, en les seves vides. Francesc va instar a la gent a rebutjar l’odi i abraçar l’amor, amb l’ajuda de Déu.

Sant Bonaventura de Bagnoregio (1221 – 1274), monjo franciscà, va descriure allò que va passar aquella nit: “Es va convocar als germans, la gent va acudir, el bosc va ressonar amb les seves veus, i aquesta venerable nit es va fer gloriós per moltes llums brillants i salms sonors d’elogis. L’home de Déu [Francesc] es va posar davant el pessebre, ple de devoció i pietat, banyat en llàgrimes i radiant d’alegria; el sant Evangeli va ser cantat per Francesc, el levita de Crist. Llavors va predicar a la gent sobre de la nativitat del pobre Rei; i no podia pronunciar el seu nom per la tendresa del seu amor, el va anomenar el Bebè de Betlem “.

La primera presentació del pessebre va resultar ser tan popular que la gent d’altres zones aviat van crear pessebres vivents per celebrar el Nadal. Finalment, els cristians de tot el món van celebrar el Nadal visitant pessebres vivents i pregant als pessebres fets d’imatges a les places de la seva ciutat, esglésies i cases. La gent també va afegir més figures als seus pessebres que Francesc va poder presentar en la seva presentació original i en viu. A més de l’Infant Jesús, Maria, Josep, un burro i un bou, posteriorment els pessebres van comptar amb àngels, pastors, ovelles, camells i els tres reis que van viatjar a presentar regals a l’Infant Jesús i als seus pares.

Sant Francesc no va pretendre reproduir només històricament la cova de Betlem. No. La lliçó de Sant Francesc és una altra: quan fem el pessebre no estem representant tant sols una escena del passat sinó que hauríem de ser capaços de reflectir-hi els anhels del món d’avui. El Papa Joan Pau II, el 1.986, a petició de les associacions pessebristes de tot el món, va proclamar a Sant Francesc d’Assís Patró Universal del Pessebrisme.

Pessebrisme:

Aquest esdeveniment que inicià Sant Francesc, la nit de Nadal de 1223, és la que marca la creació del pessebre. La tradició ha perdurat en el temps i ha arrelat a diferents zones d’arreu del món, majoritària ment de la mà de l’orde dels franciscans. A Catalunya i Andorra, seguint l’estela dels països de la Mediterrània cristiana, la tradició segueix tant arrelada que la preparació i representació del Pessebre ha esdevingut tota una disciplina artística, produint grans obres d’art. Un exemple n’és el Pessebre gegant de Canillo, repartit pels seus carrers i places.

En quant als pessebres vivents, Andorra gaudeix del privilegi d’haver estat pionera en aquesta activitat en tot l’àmbit dels Països catalans, gràcies a l’Esteve Albert i Corp, creador i impulsor del pessebre vivent d’Engordany, que es va representar per primera vegada l’any 1955, i la seva darrera representació va ser l’any 1962. L’any 2014 el Comú d’Escaldes-Engordany va decidir recuperar el pessebre vivent d’Engordany, coincidint així, amb el centenari del naixement d’Esteve Albert. El seu objectiu principal sempre ha estat la divulgació, promoció i visibilització d’aquesta tradició i configurar accions per la seva salvaguarda i protecció.

Enguany, a Catalunya, s’organitza un ampli ventall de celebracions per commemorar l’efemèride. Gràcies a la formació del Comitè Organitzador a Catalunya dels 800 Anys del Pessebre, hi ha disponible una programació extensa amb diferents activitats, conferències i exposicions arreu del territori. El comitè està conformat per associacions culturals, ens i institucions de Catalunya.

(+informació: xarxanet-800 anys del pessebre)

#Pessebre800anys

---

Etiquetes:

• Sants

---

Tornar a l’Inici