El Baptisme del Senyor en el riu Jordà és per a nosaltres motiu d’immensa alegria


Amb la festa del Baptisme del Senyor culminem aquestes festes nadalenques. I sense gaire temps per a reaccionar dels últims petons al Nen del Pessebre ens trobem ja amb un Jesús adult. Ja no és aquell Nen que reverenciaven pastors i reis. Han desaparegut de l’horitzó l’estel i els càntics dels àngels i han estat substituïts per una gran paraula que ve del cel: “Tu ets el meu Fill.” Heus ací un salt que, lluny de produir en nosaltres neguit, ens crida a la responsabilitat i a la maduresa. Déu no ha nascut per quedar-se al pessebre.

Déu no ha nascut per ser eternament nen, encara que en els nens trobem certes actituds que ens ensenyen el camí del cel. Déu no ha nascut per deixar permanentment penjat un estel en el cel. Per què, doncs, ha vingut Déu? Per què s’ha encarnat? Per portar-nos el seu amor que és infinit i per començar en Jesús una gran obra que serà culminada en la seva passió, en la seva mort i en la seva resurrecció.

Entre fustes va venir Jesús al món per amor, i penjat entre fustes donarà la seva vida Jesús també per amor. Avui comença la vida activa de Jesús. Ha deixat de ser nen i, tocat per Déu per un nou Baptisme, surt a la trobada dels homes. Per què? Per guiar-nos amb la seva fecunda Paraula, per il·luminar-nos amb la força de la seva llum i per guarir-nos de mil i una malalties. El Baptisme del Senyor en el riu Jordà és per a nosaltres un motiu d’immensa alegria. Avui, Jesús, recentment sortit de la maternitat de Betlem, comença a fer els seus passos en públic.

Què es pregunta? Quins propòsits apareixen en els seus pensaments? I què espera el món d’Ell? Què esperem nosaltres d’Ell? I sobretot, què espera Déu, el seu Pare, d’Ell i de nosaltres? En el punt “0” Jesús es posa en situació d’enlairament. Enrere ha quedat el portal envoltat de llums, d’aigua, de pastors i de molsa. Ara, més que adoradors i càntics, encara que també, necessita heralds de la seva Bona Nova. Necessita sobretot els cooperadors de la seva causa.

El seu Baptisme és la bestreta del nostre. Amb el seu Baptisme tots estem cridats a posar-nos en línia de sortida per mostrar el rostre de Déu als que no el coneixen o, fins i tot, a aquells que el rebutgen. Jesús deixa els cotons de Betlem i s’enfronta a la missió per la qual Déu s’ha encarnat en l’home. Jesús deixa la fusteria de Natzaret i descobreix que la voluntat de Déu no sempre és acollida ni del tot cuidada per la voluntat dels homes.

Que nosaltres en aquesta festa del Baptisme del Senyor sapiguem descobrir i aprofundir la nostra tasca d’obrir-nos amb creativitat, enginy i esforç per tal que el Regne de Déu, lluny de ser marginat a la terra, sigui presentat com a garantia de la felicitat i dels somnis que tot ésser humà té o ha de tenir.

Mossèn Pepe Chisvert


Comentaris

Començament o punt final? — No hi ha comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Tornar a l'Inici