Corpus Chirsti: solidaritat enmig de les dificultats
És també el moment de recuperar la força humanitzadora que conté l’eucaristia
En aquest postconfinament, moltes persones segueixen patint dificultats de moltes maneres. No ens hem d’enganyar. No podem mirar cap a un altre costat. En el nostre entorn més o menys proper ens anirem trobant amb famílies obligades a viure de la caritat, persones amenaçades de desnonament, veïns en ERTO o colpejats per la falta de feina, malalts sense saber com resoldre els seus problemes de salut o de medicació.
Ningú sap ben bé com anirà reaccionant la societat. En algunes famílies podrà anar creixent la impotència, la ràbia i la desmoralització. És previsible que augmentin els conflictes. És fàcil que creixi en alguns l’egoisme i l’obsessió per la pròpia seguretat.
Però també és possible que vagi creixent la solidaritat, tal com hem vist durant aquests mesos de confinament. Les dificultats ens poden fer més humans. Ens pot ensenyar a compartir més allò que tenim i no necessitem. Es poden estrènyer els llaços i la mútua ajuda dins de les famílies. Pot créixer la nostra sensibilitat cap als més oblidats.
També les nostres comunitats cristianes poden créixer en amor fratern. És el moment de descobrir que no és possible seguir Jesús i col·laborar en el projecte humanitzador del Pare sense treballar per una societat més justa, més solidària i menys egoista, més responsable i menys frívola i consumista.
És també el moment de recuperar la força humanitzadora que conté l’eucaristia quan és viscuda com una experiència d’amor confessat i compartit. La trobada dels cristians, reunits cada diumenge al voltant de Jesús, ha d’esdevenir un lloc de conscienciació i d’impuls de solidaritat pràctica.
Hem de sacsejar la nostra rutina i mediocritat. No podem combregar amb Crist en la intimitat del nostre cor sense combregar amb els germans i germanes que pateixen. No podem compartir el pa eucarístic ignorant la fam de milions d’éssers humans privats de pa i de justícia. És una burla donar-se la pau els uns als altres —encara que sigui de manera virtual com ara— oblidant els que van quedant exclosos socialment.
La celebració enguany del Corpus Christi ens ha d’ajudar a obrir els ulls per descobrir a qui hem de defensar, donar suport i ajudar en aquests moments. Ens ha de despertar de la “il·lusió d’innocència” que ens permet viure tranquils, per moure’ns i lluitar només quan veiem en perill els nostres interessos. Viscuda cada diumenge amb fe, ens pot fer més humans i millors seguidors de Jesús. Ens pot ajudar a viure amb lucidesa cristiana, sense perdre la dignitat ni l’esperança.
“Avui, dir ‘Càritas’ es dir, amor, servei, generositat”
En la jornada del Corpus s’escau el Dia de la Caritat i per això agraïm i preguem per tots els qui fan possible el servei de Càritas Diocesana, Andorrana i Parroquials.
Són el rostre eclesial del servei als germans més necessitats. Gràcies a la generositat de molts, la comunitat cristiana va duent a terme, així, una de les seves grans missions, ser enmig del món el rostre visible de l’amor de Crist per tots, especialment pels més pobres i vulnerables.
Hem d’agrair molt que l’acollida social de Càritas sigui tan bona, i que les seves campanyes rebin el suport dels cristians i de molta altra gent de bona voluntat.
Actualment les dades resulten il·luminadores de la situació de greu crisi social i econòmica que haurem d’enfrontar després de la pandèmia. Caldrà atendre noves carències i haurem de poder incrementar la solidaritat.
Gràcies a tots els qui ja feu i fareu possible en els propers mesos que la nostra Església Diocesana, a través de Càritas, sigui fidel al mandat de Jesucrist de ser Església caritativa i solidària amb els qui pateixen i ens necessiten.
Comments
Corpus Chirsti: solidaritat enmig de les dificultats — No hi ha comentaris
HTML tags allowed in your comment: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>