Les mesures legals que creen la pobresa: la denúncia de Càritas
Cancel·lar el deute dels països pobres i revisar les sancions que afecten els civils sense aportar altres fruits: és la crida de Càritas Internationalis, que va sorgir en la conferència de premsa de presentació del seu informe anual. El president, el cardenal Tagle, va expressar la seva esperança de solidaritat per al futur, més enllà de l’emotivitat de la crisi sanitària, demanant “un alto el foc mundial”.
El deute i les restriccions comercials tallen els ponts per al rescat de poblacions senceres molt més enllà de les fronteres dels països directament afectats. Un exemple és evident per a tothom: al Líban, que certament paga per anys de polítiques econòmiques miops, també està en escac a causa de les repercussions de les sancions imposades al govern sirià, que des de fa anys mortifiquen el comerç. Per Beirut, Damasc representava el primer soci comercial de la regió. Aquest és només un dels temes discutits en la conferència de premsa de presentació de l’Informe Anual de Càritas Internationalis que va tenir lloc aquest dijous 16 de juliol a la tarda. Entre els participants es trobaven el President, Cardenal Luis Antonio Gokim Tagle; el secretari general de Càritas Internationalis, Aloysius John; Cardenal Wilfrid Fox Napier, President de Caritas Sud-àfrica i Rita Rhayem, directora de Càritas Líban.
Un nou horitzó en les paraules del Cardenal Tagle
El cardenal Tagle va enviar un missatge d’esperança, amb la convicció que “els molts canvis que hem experimentat i estem experimentant siguin una oportunitat per al futur” per construir una “nova connexió de solidaritat”. Som “una sola família humana -va recordar el president de Càritas Internationalis- i el sentiment de proximitat que ha despertat la pandèmia, que afecta tots, no pot oblidar sense deixar un senyal: i aquest senyal ha de ser la capacitat de donar noves respostes” . No només l’emotivitat en el moment de la crisi sanitària – és el missatge del Cardenal Tagle – sinó també la capacitat de lluitar amb força contra condicions dramàtiques com la fam al món, les guerres, les violències que trepitgen les vides humanes i la dignitat de les persones. I, per tant -va explicar- vol dir recuperar la mirada inclusiva del papa Francesc a la Laudato si ‘ i treballar per accions concretes com la “d’un cessament al foc global”.
La mirada particular a l’Orient Mitjà
Per il·lustrar el panorama que es desprèn de l’Informe de Càritas Internationalis 2019, el secretari general de l’organització, Aloysius John, va assenyalar que “la situació a l’Orient Mitjà ha empitjorat dràsticament en els últims sis mesos i les sancions econòmiques i l’embargament a Síria han contribuït a agreujar la tendència “. La convicció Aloysius John és clara: “les sancions unilaterals sense diàleg ni negociació mai han servit al seu propòsit, a canvi, han estat contraproduents”. Va explicar que els efectes de les sancions com a instrument polític no van tenir els efectes esperats i van demostrar més aviat un enorme poder per destruir la vida de les persones més vulnerables “. Els preus s’han disparat, la gent no té els mitjans per comprar aliments, la desnutrició s’està estenent i hi ha una creixent ira contra la comunitat internacional. La situació és pitjor per als més vulnerables, especialment els infants, les dones i la gent gran, que ja estan profundament afectats per les guerres, les tensions, el fonamentalisme i la Covid -19. “els més pobres – va recordar – són els que sempre paguen el preu més alt”. En aquests dies “tots mirem amb especial preocupació a Líban, que sempre ha estat un model d’equilibri per a tot l’Orient Mitjà”, va subratllar Aloysius John. Un país que sempre ha estat un “missatge de llibertat i un exemple de pluralisme per a Orient i Occident”, com deia Sant Joan Pau II.
Dades significatives sobre el Líban
Avui al Líban – va reiterar Rita Rhayem, directora de Càritas al País dels cedres – el 75 per cent de la població necessita ajuda i la moneda local ha perdut el 80 per cent del seu valor. “Però – va continuar Aloysius John – aquesta no és l’única raó per la qual estem molt preocupats per la crisi libanesa: el Líban sempre ha estat un centre essencial per a l’enviament d’ajuda humanitària a països com Síria i l’Iraq, i si la situació no millora, les conseqüències per a tota la regió seran catastròfiques “.
Les demandes concretes
Resulten essencials les paraules de Papa: diverses vegades el Sant Pare Francesc va convidar a les nacions riques a reconsiderar la cancel·lació del deute de les nacions més pobres, va recordar el secretari general. El deute de les nacions més pobres es paga sovint amb la suor i l’esforç dels més pobres. Són molt vulnerables i són presa fàcil de tot tipus de problemes de salut a causa de la seva fragilitat. Càritas demana l’alleujament del deute de les nacions més pobres i la reassignació de fons a organitzacions fiables que treballin amb aquestes comunitats. “Només l’alleujament del deute i la seva reassignació per al desenvolupament des de la base -es va reiterar durant la trobada- permetrà assolir els objectius de desenvolupament sostenible i garantir la dignitat dels més pobres”. “És inconcebible -va afirmar Aloysius Johnson que les mesures precipitades aplicades sense cap tipus de diàleg amb els agents regionals siguin fatals per als més pobres”. Per tant, els representants de Càritas es van unir al crit del Papa que va demanar aturar tota la violència i el conflicte, i per demanar la suspensió immediata de les sancions.
Paraules dures contra les sancions
Aloysius John va afirmar que les sancions oprimeixen als més pobres i són, en essència, eines per a la “matança passiva de civils innocents”. Ha qualificat les sancions de “mesures injustes que afecten les persones més vulnerables, especialment en aquest moment de la Covid-19” i ha assenyalat que “estan creant un terreny fèrtil per al terrorisme”. “Les persones que fugen de situacions difícils esdevenen migrants il·legals que són rebutjats pels països veïns i Europa”. En essència, Aloysius John va recordar que “la lluita contra la fam, la pobresa i la injustícia són l’objectiu principal de la confederació, ja que garanteixen el benestar i la dignitat humana dels més vulnerables”.
El compromís del cos eclesiàstic en temps de pandèmia
Per fer front a l’emergència de Covid, Càritas Internacional ha finançat 23 projectes i altres 14 ja han estat aprovats. Gràcies a ells, s’ha ajudat a les famílies amb assistència alimentària bàsica, kits d’higiene, sabó, bolquers i assistència en efectiu per pagar el lloguer i altres necessitats urgents. Aquest és només un exemple dels centenars de petites però molt importants accions que ajuden a prevenir la propagació de virus. En l’actualitat, Càritas Internationalis està ajudant a gairebé 9 milions de persones en 14 països, entre ells l’Equador, l’Índia, Palestina, Bangla Desh, el Líban i Burkina Faso. A més, uns 2 milions de persones es beneficien de programes de finançament per un total de 9 milions d’euros en diferents parts de món. No obstant això, per desgràcia, els responsables de Càritas saben que hi ha centenars de milers de persones més que necessiten ajuda.
L’alarma del FMI en vista del G20
S’ha recordat que el bloqueig de diverses maneres ha paralitzat l’economia mundial, amb fortes repercussions a Europa, els Estats Units, la Xina i el Japó. El punt és que Càritas està trucant a tots a una conscienciació: la de fer front a una emergència atípica en la qual els països que normalment es troben entre els principals donants són també els més afectats pel virus. També per aquesta raó, l’ocupació de les ajudes internacionals per respondre a les necessitats nacionals “no constitueix la solució correcta”, no pot ser suficient. La incertesa segueix sent alta fins i tot si hi ha alguns signes de recuperació. Això és el que diu el Fons Monetari Internacional (FMI) en el document preparat per al G20 de ministres de finances i governadors de bancs centrals, que tindrà lloc virtualment aquest 18 de juliol.
El Fons fa una crida al G-20 perquè es realitzen “esforços col·lectius”: “Són essencials per posar fi a la crisi financera i rellançar el creixement”. L’Europarlament també demana un nou enfocament. En el comunicat publicat la setmana passada durant la sessió plenària, s’afirma que, a Síria, després d’una dècada de conflicte, ha arribat el moment que Europa es replantegi els seus interessos i la seva política. A més de donar suport a la renovació del mecanisme de les Nacions Unides (que proporciona ajuda transfronterera a Síria), “Europa hauria de desenvolupar polítiques paral·leles que puguin anar gradualment més enllà de la simple prestació d’ajuda humanitària”. Això “podria consistir en permetre que els actors locals executin projectes de recuperació mitjançant el suport directe, utilitzant institucions de microfinançament per a proporcionar préstecs als agricultors i cooperatives agrícoles, o donant suport a la capacitat de les petites empreses farmacèutiques per satisfer les necessitats locals”.
230 milions de persones en risc de patir fam
Segons el Programa Mundial d’Aliments, el nombre de persones que s’enfronten a la fam al món com a resultat de la pandèmia podria duplicar fins a arribar als 230 milions. Hi ha una manca d’aliments a l’Àfrica i les inundacions, sequeres, invasions de llagostes i males collites en molts països se sumen a això. En alguns estats de l’Orient Mitjà, Amèrica Llatina i Àsia, la malnutrició infantil i el nombre d’adults que pateixen fam ja està augmentant. Entre els que corren més risc es troben els migrants, els desplaçats interns, els refugiats i els repatriats, com els de Veneçuela. La situació dels migrants irregulars és particularment crítica perquè no entren en cap de les categories que tenen dret a l’ajut.
Comments
Les mesures legals que creen la pobresa: la denúncia de Càritas — No hi ha comentaris
HTML tags allowed in your comment: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>