Ara fa un any parlàvem de… “Gaudir de la lentitud”
Justament perquè vivim immersos en un procés d’acceleració vital, sentim nostàlgia de la lentitud. Sentim que hem de córrer per poder satisfer els múltiples fronts i que si no correm, quedem en els marges, però ens adonem, especialment durant el temps estival, que viure així és no viure i, a voltes, sentim una profunda melancolia de la lentitud. Voldríem disposar de temps per contemplar com el sol es pon, per passejar lentament pel camí del molí sense tenir la sensació que algú ens espera en algun lloc.
Ens hem desprès d’un sistema de vida que divideix el temps en matí i tarda, en dia i nit, dia laboral i festiu, en llunes i estacions. Vivim d’acord amb un sistema regulat pel rellotge, pels negocis i pel treball. El pla en el qual vivim s’ha tornat cada vegada més artificial; és menys humà i cada vegada més bàrbar.
Vivim apagant focs i tapant forats, anem de ciutat en ciutat per qüestions laborals; però no en coneixem cap. Tenim la sensació de viure a correcuita, sense poder contemplar el que ens envolta… (Continuar llegint)
Francesc Torralba (Doctor en Teologia)
Comments
Ara fa un any parlàvem de… “Gaudir de la lentitud” — No hi ha comentaris
HTML tags allowed in your comment: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>