Quaresma i Sant Josep
La Quaresma és un temps de meditació. Cal frenar la marxa de la vida i parar-se a meditar. Meditar ¿què? Meditar sobre els problemes de sempre, sobre l’origen, els mitjans i el final. Quaresma, pelegrinatge de quaranta xifres, entronca amb els quaranta anys del desert, des de l’èxode d’Egipte fins l’entrada a la terra Promesa. El llibre que duu aquest nom –Èxode- és el llibre privilegiat de Quaresma.
Què és el desert per al cristià? En certes ocasions ens és fàcil associar el desert amb una cosa negativa, un lloc on tot escasseja i la vida esdevé complexa. No obstant això, sense deserts el nostre creixement espiritual s’alenteix, s’acomoda al moment, es torna insípid, sense sentit; sense desert és fàcil creure que vivim nomes per a aquest món, i no per a la vida eterna. Però és al desert on podem escoltar amb més força allò que crida per dins, i que pel soroll i les distraccions del món no aconseguim escoltar. Entrar al desert és un acte de fe i obediència. Un acte per al discerniment en l’essencial.
Un dels aspectes de la Quaresma és que és temps de reflexionar sobre la realitat que Déu prova els seus, els seus fills. Fins i tot el mateix Jesucrist ho va entendre així, el desert va ser l’avantsala de la seva vida pública, on es va exposar perquè fos provat i temptat pel diable, i així donar-nos exemple de quina manera ens hem d’enfrontar al maligne, posant sempre Déu per escut.
Déu prova precisament els seus, els amics, duu a terme la prova amb els qui li serveixen amb cor net i generós: “Fill meu, si t’acostes a servir Déu, prepara’t per a la prova” (Eclesiastès 2,1), per la temptació. I Déu prova els seus no per fer-los caure sinó per enriquir-los. Als qui més estima, més mana de patiments i treballs, mireu el seu Fill, mireu la seva Mare, mireu Sant Josep.
Sí, és el cas de Sant Josep, l’home just, l’íntegre, humil, recte i bo, el santíssim Josep, el més sant de tots els sants. I, en els seu desert personal, va ser provat durament i despietadament: la prova de la situació que es va crear en el seu esperit en descobrir que Maria estava encinta. El va posar el Senyor en una nit fosca, profunda i negríssima: què faig? què serà del meu matrimoni? estic de més amb la meva dona? he de renunciar a Maria?
La prova de la fugida a Egipte: Ràpid, vés-te’n a Egipte. Deixa-ho tot… busquen la vida del teu fill. I sense pèrdua de temps pren a Maria la seva dona amb el nen i, confiat només en la providència i l’ajuda de Déu, es posa en camí cap a un lloc desconegut.
La prova de la pèrdua del Nen a Jerusalem. Quins tres dies d’angoixa i dolor. Ell que estimava tan intensament i entranyablement el seu Fill. Molt angoixat el buscaven, diu Sant Lluc.
Sant Josep davant la prova no adopta una postura de resignació passiva absurda, sinó una acceptació pacífica i serena davant el dolor. Quina gran responsabilitat la de Sant Josep! Doncs se li va encarregar de ser custodi dels dos tresors més grans de Déu: Jesús i Maria.
Els Evangelis no diuen res més de la vida de Josep; en el taller de fusteria obraven tots dos: Josep i el jove Jesús; així els veien els parents i veïns. A Jesús el definien com a “el fill del fuster”. Josep ha esdevingut un Sant entranyable per les virtuts que atresorava, en primer lloc la obediència confiada, l’actitud pacient i solidària i l’abandó a la voluntat del Pare.
Sant Josep ens convida a viure la bellesa del temps de Quaresma en el silenci, que consisteix no a fer moltes pràctiques, sinó a fer coses petites, senzilles i ben fetes amb un amor infinit, a semblança de l’humil fuster de Natzaret. Sant Josep posava tant d’amor en les seves tasques que el dimoni no gosava ni treure el cap al seu taller, ja que tot en el just Josep parlava d’obediència als plans de Déu.
La devoció a Sant Josep no va ser important a l’església fins al segle XIV, que és quan van començar a aparèixer les mencions a la seva figura als tractats acadèmics. I després va rebre un gran impuls de Santa Teresa d’Àvila. se’l considera Custodi del Redemptor, Cap de la Sagrada Família, patró dels treballadors, consol dels malalts i advocat de la bona mort.
Fou proclamat Patró de l’Església Universal pel papa Pius IX l’any 1.870, i l’any 2021, en complir-se’n el 150 aniversari, el Papa Francesc, va convocar “l’Any de Sant Josep”, que finalitzà el dia 8 de desembre de 2.021, festivitat de la Puríssima Concepció.
El papa Francesc ens recorda que Sant Josep és el gran patró de les vocacions sacerdotals: “Aquest Sant Patriarca, va ser un home que no impactava, ni posseïa carismes particulars, ni apareixia important a la vista dels altres”. I és que “Déu veu el cor, i en Sant Josep reconegué un cor de pare, capaç de donar i regenerar vida en les coses quotidianes”. El papa ens recorda que, precisament, “les vocacions tendeixen a generar i regenerar la vida cada dia”. Per això “el Senyor vol forjar cors oberts, capaços de grans impulsos, generosos en l’entrega, compassius en el consol de l’angoixa i ferms en l’enfortiment de l’esperança”. Com ens diu el papa Francesc, “això és el que el sacerdoci i la vida consagrada necessiten especialment en temps marcats per la fragilitat i els sofriments que estem vivim en aquests temps turbulents”.
També se li atribueix a Sant Josep un gran poder en la lluita contra el maligne, que prové de la relació que tenia amb la Mare de Déu. Podria desestimar-se la importància d’aquest succés, però aquesta unió amb Maria, “que va trepitjar el cap de la serp”, fa que sigui invocat com a “terror dels dimonis”. Aquí sí que es veu l’eficàcia de la intercessió del Sant Patriarca Josep, espòs de la Maria, Pare de Nostre Senyor Jesucrist, en la lluita per combatre el mal en el dia a dia. El papa Francesc en recorda: “En el moments difícils cal invocar Sant Josep, custodi de l’Església.”
Oració a Sant Josep: Intercessió per l’Església:
A vós, oh benaurat sant Josep, acudim en la nostra tribulació, i després d’implorar l’auxili de la vostra santíssima Esposa, demanem també, amb gran confiança, el vostre Patrocini. Per aquella caritat que us tingué unit a la Immaculada Verge Maria, Mare de Déu, i pel paternal amor que tinguéreu a l’Infant Jesús, us supliquem que gireu benigne els vostres ulls envers l’herència estimada que guanyà Jesucrist amb la seva Sang, i que amb el vostre poder i auxili ens ajudeu en les nostres necessitats.
Protegiu, oh providentíssim guardià de la Sagrada Família, la descendència escollida de Jesucrist; aparteu de nosaltres, oh Pare amantíssim, aquesta pesta d’error i de vici que corromp el món: assistiu-nos propici des del cel, fortíssim alliberador nostre, en aquest combat amb el poder de les tenebres; i així com en altre temps salvàreu de la mort la vida amenaçada de l’Infant Jesús, defenseu ara la santa Església de Déu de les escomeses dels seus enemics i de tota adversitat; i a cada un de nosaltres empareu-nos amb el vostre Patrocini, a fi que, a exemple vostre, i sostinguts pel vostre auxili, puguem viure santament, piadosament morir, i obtenir en el cel la benaurança eterna. Amén.
Butlletí Parroquial de Teià número 714
Comments
Quaresma i Sant Josep — No hi ha comentaris
HTML tags allowed in your comment: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>