El poder sanador del perdó
El perdó és una decisió voluntària, lliure i conscient que constitueix una de les claus de la nostra felicitat. En perdonar i/o ser perdonat obtenim múltiples beneficis, com ara tranquil·litat, pau, serenitat, i fins i tot un augment de l’autoestima, i ens alliberem de sentiments negatius com el ressentiment, la rancúnia, l’ansietat, la ira i l’amargor. “En sortir per la porta cap a la meva llibertat, vaig saber que si no deixava enrere tota la ira, l’odi i el ressentiment continuaria sent un presoner” (Nelson Mandela).
El perdó es pot considerar des de tres eixos diferents: el perdó a nosaltres mateixos, al nostre proïsme i en la nostra relació amb Déu. També es pot definir en funció de qui és el subjecte del perdó. És a dir, si som subjectes actius o passius d’aquest, podem perdonar o ser perdonats. De vegades, tots dos termes es barregen.
Per poder perdonar, abans ens hem de saber perdonar. Normalment som molt intransigents i exigents amb nosaltres mateixos. En el moment que ens acceptem amb els nostres defectes i debilitats, acceptem i perdonem més fàcilment. Amb freqüència, actuem com a jutges durs i implacables i no ens permetem el més mínim error; sabent que, lamentablement, sempre fallem en el mateix. Moltes persones arrosseguen una pesada càrrega del seu passat, que actua com un llast, i són incapaços d’estimar-se i d’acceptar-se com són.
En la nostra relació amb el proïsme Jesús ens diu que hem de perdonar sempre, fins a setanta vegades set (Mt 18, 22). El pare Emiliano Tardif, explica la importància del perdó: “Molts creuen que perdonar és perdre i no s’adonen que és guanyar, perquè així Déu ens allibera dels nostres odis i ressentiments; ens fa més semblants a Jesús, que va estimar i va perdonar els seus enemics i ens obre al perdó a la gràcia de Déu”. Si ens sentim incapaços de perdonar, demanem ajuda a Jesús i Ell ens ajudarà.
D’altra banda, és molt sa i alliberador demanar perdó quan hem comès alguna ofensa al nostre proïsme. El nostre orgull de vegades ens ho impedeix. Quantes persones viuen amargades en la seva pròpia rancúnia, vivint d’ofenses rebudes en el passat i sense ànim de perdonar, sense saber que són elles les primeres perjudicades! Quants beneficis porta el perdó no només en nosaltres, sinó també en el nostre proïsme! Hem nascut per a l’amor i només en l’amor serem feliços.
El pare Angel Peña, al llibre L’alegria del perdó, explica que cal perdonar per “desbloquejar l’ànima, que s’ha desconnectat de l’amor de Déu.” Si volem ser feliços, hem de deixar de banda els greuges rebuts. En la pregària del Parenostre demanem a Jesús: “perdona les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors” Així, Jesús, que jutja la intenció, no només les nostres accions, sap veure dins del nostre cor l’afany que posem a perdonar.
En la nostra relació amb Déu, Jesús ens perdona els pecats mitjançant el sagrament de la confessió, també anomenat de la penitència o de la reconciliació. Jesús el va instituir el dia de la seva Resurrecció quan es va aparèixer als apòstols al Cenacle i els va donar la facultat de perdonar els pecats. En aquest sagrament és el mateix Jesús qui ens perdona els pecats, ja que el sacerdot actua en la persona de Crist. Jesús és qui ens acull i ens rep amb els braços oberts. No cerca que siguem perfectes, la nostra naturalesa humana ens allunya d’aquesta fita. Ens vol tal com som, amb tots els nostres defectes i debilitats; l’únic que ens demana és que l’estimem i estimem el nostre proïsme.
Finalment, us convido a reflexionar sobre un text de la Mare Teresa: “El perdó és una decisió, no un sentiment, perquè quan perdonem no sentim més l’ofensa, no sentim més rancor. Perdona, que perdonant tindràs en pau la teva ànima i la tindrà qui et va ofendre”.
Mercedes Campos
Restauradora d’obres d’art
Etiquetes:
Comments
El poder sanador del perdó — No hi ha comentaris
HTML tags allowed in your comment: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>