Entusiasmada, alegre i agraïda. Així es mostra Maria Miñana, de 25 anys, en la conversa que hem mantingut amb ella, en plena ruta a peu camí cap a la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) de Lisboa. La Maria ha estudiat la carrera universitària de Química i treballa de professora. És monitora de l’esplai de les parròquies de Sant Mateu i Sant Rafael, situades al barri de la Guineueta (Barcelona). La lectura i la fotografia són algunes de les seves aficions.

Què significa per a tu participar en la JMJ de Lisboa?

Aquest esdeveniment és, per damunt de tot, una trobada amb Déu. I un signe de renovació de la nostra fe cristiana. Durant aquest itinerari, tan llarg i de tanta motivació, estic experimentant una sensació de recolzament i d’alegria quan t’adones que no estàs sola, que hi ha molts joves de la nostra edat i d’arreu del món que viuen també la mateixa fe que tu.

La novetat d’aquesta travessia és que aneu a peu des de Barcelona fins a Lisboa.

Sí, seran quaranta dies fent camí! Nosaltres, des de les parròquies de Sant Mateu i Sant Rafael, ja estem acostumats a fer pelegrinatges. De Barcelona vam sortir, a finals de juny, uns cinquanta joves. Ens acompanyen tres mossens i dos seminaristes. Durant el trajecte, s’hi afegiran més nois i noies. Arribarem, si tot va bé, a Lisboa el divendres 4 d’agost. L’endemà tindrà lloc la vetlla i el diumenge 6 assistirem a la missa, presidida pel papa Francesc.

Com és el vostre dia a dia?

Ens despertem ben d’hora, cap a les dues de la matinada. A dos quarts de tres comencem a caminar i fem un recorregut d’unes quatre hores. Després, esmorzem i fem una lectura espiritual. Al cap d’una hora, resem el Rosari i reprenem la marxa tots plegats. Quan arribem al nostre destí, fem meditació, celebrem missa i compartim estones de tertúlia. El clima és molt familiar. La relació amb els companys és magnífica. Tothom té cura de tothom i procurem que ningú no se senti sol. I el més important és que ens ho estem passant d’allò més bé.

No es tracta només d’un viatge físic, sinó també interior…

I tant! Aquest pelegrinatge ens ajudarà a créixer com a persones i com a cristians, a esdevenir més compromesos amb la societat i amb l’Església. Déu és, sens dubte, qui ens dona les forces necessàries per tirar endavant aquest pelegrinatge. La pregària n’és el motor essencial.

La trobada amb el papa Francesc constitueix un signe de comunió amb l’Església universal?

Evidentment. Tots compartim l’alegria que Crist ha ressuscitat i que volem viure el cel aquí, a la terra. Em fa molta il·lusió veure el Papa. Tots els joves anem a la JMJ per trobar-nos amb el Sant Pare, però sobretot amb Crist. De tota manera, penso que també trobarem Crist en el camí.

Cal evangelitzar els joves avui dia d’una manera específica?

No hi ha un mètode que sigui cent per cent eficaç. La nostra referència és el Nou Testament, que és com va viure Jesús en el món, i seguir el seu exemple. Donar testimoni, a través de la nostra vida, de l’estimació i dedicació als altres.

Tornar a l’Inici