Catecisme de l’Església Catòlica: La justícia social
1928. La societat assegura la justícia social quan realitza les condicions que permeten a les associacions i a les persones d’obtenir allò que els és degut segons la seva naturalesa i la seva vocació. La justícia social està vinculada amb el bé comú i amb l’exercici de l’autoritat.
I. EL RESPECTE A LA PERSONA HUMANA.
1929. La justícia social només es pot obtenir dins el respecte a la dignitat transcendent de l’home. La persona representa el fi últim de la societat, que li està ordenada:
1. GS 74, § 3. 2. GS 26, § 1.
La defensa i la promoció de la dignitat humana ens han estat confiades pel Creador. En totes les circumstàncies de la història els homes i les dones en són rigorosament responsables i deutors
1930. El respecte a la persona humana implica el dels drets que deriven de la seva dignitat de criatura. Aquests drets són anteriors a la societat i se li imposen. Són el fonament de la legitimitat moral de tota autoritat. Quan una societat els escarneix o no els vol reconèixer en la seva legislació positiva, mina la seva pròpia legitimitat moral. Sense aquest respecte, una autoritat només pot recolzar en la força o en la violència per obtenir l’obediència dels súbdits. L’Església ha de recordar aquests drets a la memòria dels homes de bona voluntat i els ha de distingir de les reivindicacions abusives o falses.
1931. El respecte a la persona humana passa pel respecte del principi: «Que cadascú consideri el seu proïsme, sense exceptuar ningú, com un “altre jo”, i tingui en compte sobretot la seva vida i els mitjans necessaris per a viure-la dignament». Cap legislació no pot fer desaparèixer, per ella sola, la por, els prejudicis, les actituds d’orgull i d’egoisme que posen obstacles a l’establiment de societats verament fraternals. Aquests comportaments només acaben per l’acció de la caritat que troba en cada home un «proïsme», un germà.
1932. El deure de fer-se proïsme de l’altre i de servir-lo activament encara urgeix amb més força quan aquest altre és indigent en l’ordre que sigui. «En la mesura en què ho vau fer a un d’aquests germans meus tan petits, a mi m’ho féreu» (Mt 25,40).
1933. Aquest mateix deure s’estén als qui pensen o actuen d’una manera diferent de la nostra. L’ensenyament del Crist arriba fins a manar el perdó de les ofenses. Estén el manament de l’amor, que és el de la nova Llei, a tots els enemics . En l’esperit de l’Evangeli, l’alliberament és incompatible amb l’odi a la persona de l’enemic, però no amb l’odi al mal que fa com a enemic.
La vocació de l’home: la vida en l’Esperit (Pagines 36-37)
Comments
Catecisme de l’Església Catòlica: La justícia social — No hi ha comentaris
HTML tags allowed in your comment: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>