La solitud de les persones grans
El cardenal Joan Josep Omella, comenta que fa uns dies va assabentar-se d’una dada que el va colpir veritablement: més de tres-cents mil ancians catalans viuen sols, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
Diu que “estar sol no sempre és un problema”, però que “sentir-se sol sí, ja que podem estar en companyia i, malgrat tot, tenir sensació de buidor, una experiència de falta d’alguna cosa”.
Afirma que “les persones grans necessiten el contacte amb altres persones”, que “la vellesa és un moment de fragilitat de la persona en què, de vegades, la marca de la solitud queda dibuixada en el rostre” i que “quan una persona gran no troba ningú que se n’ocupi ni amb qui parlar, pensa que ja no importa a ningú”.
Diu que “actualment, l’estructura familiar ha canviat i gairebé no hi ha espai per a les persones grans, però, tot i que sovint les arraconem i les menystenim, tenen un paper molt important, de gran valor”, que “cal que tots siguem sensibles i estiguem atents a les persones de la nostra comunitat, al que els passa, per poder-les acompanyar quan ho necessitin” i que “cal que
cuidem la gent gran perquè són testimonis valuosos que enriqueixen la nostra vida”.
Finalment, demana que “tinguem present la gent gran: acollim-la, escoltem-la i estimem-la. Regalem-los una mica del nostre temps!”.
Comments
La solitud de les persones grans — No hi ha comentaris
HTML tags allowed in your comment: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>