El deure de la classe de religió
El papa Francesc a la Joia de l’Evangeli recorda que l’educació integral dels fills és una «obligació gravíssima»; amb aquesta expressió es fa ressò de la declaració de sant Pau VI gravissimum educationis en llatí, «extrema importància de l’educació» (28/10/1965). Podria semblar una expressió exagerada, però a la vista del creixent analfabetisme religiós i de la incomprensió, el menyspreu o la indiferència que desde fa anys està patint la classe de religió, ens adonem que és la més exacta.
Francesc explica que l’ensenyament de la religió no és solament una càrrega o un pes sinó també un dret essencial i instituible que (els pares) estan cridats a defensar i que ningú no hauria de pretendre prendre’ls (n.84). I aquí arribem al nucli de la qüestió: estem parlant d’un dret de la persona que està per sobre de la laïcitat, que és un principi d’ordenament constitucional. D’altra banda, tot dret es correspon a un deure: els pares tenen dret a demanar la classe de religió pels seus fills, perquè tenen el deure de fer-ho. Una metgessa cristiana declarava recentment que fins als quinze anys a casa seva li van escamotejar l’evangeli: «Em vaig sentir estafada.»
Comments
El deure de la classe de religió — No hi ha comentaris
HTML tags allowed in your comment: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>