«Comunitat i construir sentit: El Manual Digest i nosaltres»
Conferència completa de Joan Massa sobre “Comunitat i construir sentit” del Manual Digest, a l’Església de Sant Julià i Sant Germà de Sant Julià de Lòria, el 22 d’octubre del 2023
La Rotonda 2 de juny del 2023
Aquest dijous s’ha estrenat el curtmetratge ‘Tirites’ que commemora els 800 anys de la troballa de la verge de Canòlich i que el dia 9 es podrà veure a Andorra Televisió. A La Rotonda ens ha acompanyat un dels actors més coneguts del curtmetratge Lluís Marco amb qui parlarem de l’experiència. També ens acompanyaran a la taula el director del curtmetratge Alberto Sánchez i Alberto Sánchez a qui preguntarem com ha anat la visita al vaticà per entregar una talla de la verge al Sant Pare, què els ha dit el Papa Francesc i si hi ha el compromís de venir un dia a Andorra.
Tràiler de TIRITES:
Tràiler de TIRITES
S’estrena a Andorra el curtmetratge “Tirites”, sobre la Mare de Déu de Canòlich
La sala de cinema de l’Illa Carlemany va resultar petita el dijous dia 1 de juny, en l’estrena del curtmetratge “Tirites”, impulsat per la parròquia de Sant Julià de Lòria, amb motiu de la celebració dels 800 anys de la troballa de la Mare de Déu de Canòlich el 14 de juliol de 1223. A l’acte, que comptà amb una afluència massiva, amb persones que no van pode entrar a la sala de projeccions, hi assistiren l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Joan-Enric Vives, que anava acompanyat de l’Adjunt al Representant del Copríncep, Dr. Eduard Ibáñez; i el Secretari General del Bisbat d’Urgell, Mn. David Codina. També el Rector de Sant Julià de Lòria, Mn. Pepe Chisvert i els Cònsols Major i Menor de Sant Julià, Hbles. Josep Majoral i Mireia Codina així com l’Ambaixador d’Andorra davant la Santa Seu, Excm. Sr. Carles Àlvarez Marfany i la Ministra de Salut, M.I. Sra. Helena Mas.
A la presentació del curtmetratge van assistir-hi els actors, Sr. Octavi Pujades, Sr. Lluis Marco i l’actor infantil Max Rodríguez, els productors i realitzadors, que van compartir la salutació inicial al públic assistent, juntament amb l’Arquebisbe i el Rector de la Parròquia. El relat de la llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Canòlich és el leitmotiv d’una història intimista que explica la relació entre tres generacions i la superació dels conflictes. Justament la relació entre l’avi i el pare, no és gaire bona, i gràcies al fill, el Nil, canviarà.
Aquesta transformació comença quan l’avi explica al seu net la llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Canòlich. La Mare de Déu es converteix així, en un punt d’unió i reforç de les tres generacions, ressaltant el valor de la comunicació entre les persones. La projecció del metratge, de vint minuts, fou seguida amb molt interès pels assistents. El divendres 9 de juny al vespre serà emès per Andorra Televisió en exclusiva.
Amb aquesta activitat, es clouen els actes de celebració convocats amb motiu dels 800 anys de la troballa de la talla de la Mare de Déu, que ha tingut per títol “Mare de Déu de Canòlich, 800 anys agermanant”, i que s’han mantingut al llarg de tot l’any i especialment durant el mes de maig de 2023.
Veure el vídeo de la presentació
Els gegants de Sant Julià han pujat a Canòlich (Fotos i vídeo)
Aneu al reportatge fotogràfic I vídeo fent clic AQUÍ
Una exposició mostra 100 càmeres de fotografiar i 125 imatges inèdites de l’aplec de Canòlich
La Casa Comuna de Sant Julià de Lòria acull del 18 de maig a l’1 de juliol l’exposició ‘Clixé de Canòlich’ que recull 100 càmeres de fotografiar i 150 imatges de l’aplec de Canòlich. La màquina més antiga és del 1870 i la majoria són de fabricació espanyola aportades per Fe
Les fotos inèdites han estat cedides per setze famílies lauredianes i la comissària de la mostra, Anna Mangot afirma que “són un recorregut íntim i nostàlgic”. Van ser fetes en el període entre el 1900 i el 1999 i no s’ha volgut anar més enllà perquè és quan la fotografia es digitalitza i l’objectiu de l’exposició és el treball analògic. La gran part d’imatges recullen els mateixos actes: la missa, el dinar o el toc de la campana “però la gràcia estar en veure l’evolució de la roba o dels pentinats segons l’època”, afirma Mangot.
‘Clixé de Canòlich‘ tindrà diverses activitats paral·leles com una xerrada de l’Esbart Laurèdia sobre els 25 anys del ball de la Mare de Déu de Canòlich; una conferència de Fernando Herrador sobre ‘Espanya i les seves càmeres’ i dos tallers sobre retocs de fotografia amb telèfons portàtils i sobre l’ús de la càmera fosca. Herrador ha avançat que “veient les càmeres antigues a molta gent li vindran records”. Un dels atractius de l’exposició serà la projecció en bucle d’un vídeo de la primera boda a Canòlich: la d’Òscar Ribas Reig i Roser Duró Ribó. Es van casar fa una seixantena d’anys i la carretera actual no existia. S’havia d’anar per Fontaneda i el vial s’acabava just on hi ha la borda de la família Ribot, a la part de dalt de l’església.
La cònsol menor, Mireia Codina ha destacat que la mostra fotogràfica i d’aparells presentarà a les generacions més joves “d’on venim i on som avui dia”, exposant com es feien les fotografies fa cent anys. “Avui el jovent té un mòbil i potser ni es plantegen que abans hi havia una càmera amb un rodet i era més complicat fer fotos”, ha explicat. Herrador, per la seva part, ha indicat que “abans havies de demostrar que realment eres un professional fent fotos”.
Canòlich, 800 anys
Una vegada hi havia un pastor, fill de Bixessarri que, cuidant les seves ovelles, veié un ocell tan acolorit i tan mans que no dubtà a agafar-lo per tal d’ensenyar-lo al poble, però quan obrí el sarró no era a dins. Tornà al mateix lloc i el trobà de nou. I sempre que l’agafava desapareixia i tornava al lloc on l’havia vist per primer cop. Decidit a saber què passava, tornà per tercer cop a l’indret i el capritxós ocell sobrevolava un roc que, després de fixar-s’hi el pastor, tenia un nínxol que protegia una talla de fusta, la imatge d’una marededeu que tots van interpretar com un desig diví i, per això, van decidir construir-hi un santuari a 1.635 m d’altitud: el santuari de Santa Maria de Canòlich.
D’aquest fet miraculós, se non è vero, è ben trovato, en farà, el darrer dissabte de maig, 800 anys! No cal dir com és d’important per als lauredians la Mare de Déu de Canòlich, una humil i austera talla de fusta policromada del darrer terç del segle XII, que des de temps immemorials es venera com a patrona de Sant Julià de Lòria.
Ara fa cent anys es va tirar la casa per la finestra, gràcies a una subscripció popular (o “reclam”) entre els fills de la parròquia per commemorar els 700 anys de la troballa. Aquell any es feu a l’agost. La nit del dia 13 un grup de joves armats dormiren a Canòlich per acompanyar la Verge el matí següent com a guàrdia d’honor. De bon matí, el dia 14, devots lauredians es dirigiren al santuari portant un tabernacle per traslladar la Verge. Després d’una missa oficiada pel rector d’Os, mossèn Joan Duró, que era fill de Sant Julià i vingué especialment per a l’ocasió, una gran processó portà la verge fins a Santa Filomena d’Aixovall. Després de vestir la imatge amb sedes brodades d’or i un penjoll de joies ofert pel lauredià Josep Camps Moliné, la patrona de Laurèdia sortí en carrossa per entrar, triomfal, a l’església parroquial, amb estendards, visques de la gent i l’escamot de joves armats.
Rebuda amb música, una poesia llegida per la jove Lola Vila i un himne compost pel lauredià mossèn Enric Marfany, l’estimada patrona de Sant Julià ocupà un lloc preferent a l’altar de l’església. Els lauredians feren tres arcs triomfals per rebre la patrona i aquell vespre coets i focs japonesos ompliren el cel lauredià. Els festejos es perllongaren fins al dia 17, data en la qual la Verge de Canòlich tornà al seu santuari.
Així visqueren els lauredians fa cent anys el 700 aniversari de la patrona, coronada canònicament l’any 1999. Aquest dissabte en farà 800 que es trobà la imatge i Sant Julià ha declarat el 2023 com a l’any de Canòlich. Segur que els milers de pans beneïts que cada any omplen les cases lauredianes seran més nombrosos que mai i la Mare de Déu de Canòlich, patrona de Sant Julià –i patrona dels contrabandistes– ajudarà els lauredians perquè com resen els goigs “Vós sou comtessa i Senyora de totes les nostres valls i ens defenseu tothora de bandidatges i mals”.
Gaudim d’aquesta vella i bella tradició. Com deia William Somerset Maugham “la tradició és un guia, no pas un carceller”.
El llibre ‘Petita història de Canòlich’ de Pilarín Bayés i Jordi Pasques dona el tret de sortida al mes de Canòlich
La presentació del llibre ‘Petita història de Canòlich’ dibuixat per Pilarín Bayés i escrit per Jordi Pasques ha sigut la protagonista aquest dilluns, juntament amb la missa presidida per l’arquebisbe Joan-Enric Vives, del mes de Canòlich.
La dibuixant Pilarín Bayés ha explicat el que li ha suposat treballar en aquest llibre. “Per mi ha sigut una gran experiència perquè he treballat amb diferents temes d’Andorra”. I a més, ha destacat la manera en com s’han conservat les tradicions d’Andorra. “És fantàstic com han conservat les vostres tradicions, la vostra personalitat i aquestes Mares de Déu muntanyenques tan trempades”.
D’altra banda, l’escriptor Jordi Pasques ha detallat que a Sant Julià “hi tenim bones amistats tant ella com jo” i, per aquest motiu, “tan bonic com aquests segles d‘història que venen de generació en generació” han decidit efectuar aquest llibre especial. Amb tot, ha afirmat que li sembla “que hem pogut expressar bé el que significa Canòlich per tots els lauredians”.
El santuari de Canòlich, l’escenari de l’últim dia de rodatge de “Tirites” (Vídeo)
El santuari de Canòlich ha estat l’escenari del tercer i últim dia de rodatge de “Tirites”.
El lauredià Max Rodríguez i els catalans Octavi Pujades i Lluís Marco són els protagonistes d’aquest curtmetratge que parla dels vincles familiars i que té els 800 anys de la troballa de la Mare de Déu de Canòlich com a punt central. El rodatge coincideix amb l’inici del ‘mes Canòlich’.
6 de la tarda. Foto de família i després de 4 mesos de preparació comença el tercer i últim dia de rodatge del curtmetratge “Tirites“. Aquest diumenge, al santuari de Canòlich.
Una història que gira al voltant de la llegenda de la patrona laurediana, la Mare de Déu de Canòlich, i dels 800 anys de la seva troballa des d’una perspectiva més actual.
El director, Alberto S. Muñoz, ha explicat que ha fet una barreja entre tres generacions i de fons la llegenda de la Verge. “Un curtmetratge sobre tres generacions, els conflictes entre tres generacions amb la llegenda de Canòlich de fons”. Un conflicte entre generacions que aporta una part “sensible i entranyable”, segons l’actor Lluís Marco.
‘Tirites’ ens presenta unes relacions familiars, a l’inici distants, però que acaben més fortes que mai. “El que fa que s’entenguin millor entre pare i avi és el net”, ens avança Marco.
Els protagonistes, els actors catalans Lluís Marco i Octavi Pujades, i el jove de Sant Julià de 9 anys, Max Rodríguez, que interpreta el paper del Nil, el net. “És la primera vegada que faig d’actor i l’experiència ha sigut maca”, ha explicat. I ha afegit que ho ha sentit encara més “perquè soc lauredià”.
20 minuts d’un curtmetratge que promou el patrimoni cultural lauredià. L’estrena serà l’1 de juny a la sala gran dels cinemes Illa Carlemany.
“La Mare de Déu de Canòlich està interioritzada a les nostres terres i genera una gran devoció”
Entrevista de l’Agència Cristiana de Notícies:
Aquest mes de maig és important religiosament a Andorra. Diu la llegenda que fa vuit-cents anys un pastor es va deixar guiar per un colom camí de les muntanyes, on va acabar trobant la Mare de Déu de Canòlich (mantenint la seva grafia medieval, com encara ho fan els andorrans i les andorranes) i des d’aleshores existeix la història d’aquesta verge, encara conservada, i del santuari marià que en manlleva el nom, per bé que no és romànic sinó barroc, a Sant Julià de Lòria. És des d’aquí on els feligresos pelegrinen fins a la serra cada mes de maig amb el seu capellà al capdavant, el teòleg i economista valencià Pepe Chisvert (València, 1966), tot havent-se d’elevar uns 730 metres més respecte del nivell del mar per arribar a la cota 1.600.
Com arriba un valencià com vostè a ser rector de Sant Julià de Lòria?
En efecte, soc valencià, però, des dels meus primers anys, la meva vida ha estat estretament lligada als Pirineus catalans i andorrans i, molt especialment, a la Vall d’Aran, un indret on acudia regularment amb tota la meva família. Així les coses, l’any 2000 vaig ser ordenat capellà a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, a la Seu d’Urgell, on, a més, vaig ser professor d’institut, vicari i capellà en diverses parròquies de l’Alt Urgell, com ara de les Valls d’Aguilar. Fa tretze anys, l’arquebisbe d’Urgell em va demanar acceptar el servei de rector de Sant Julià.
El seu mes de maig serà mogut. Què en destacaria?
Per a nosaltres, a Sant Julià de Lòria, aquest és un mes de maig especial, ja que a partir del dilluns dia 1 estem celebrant els vuit-cents anys de la troballa de la imatge de la Mare de Déu de Canòlich, tan estimada a “Laurèdia y ses contorns”, tal com cantem en un vers dels goigs [datats de 1900] dedicats a aquesta verge. Jo destacaria els actes que inicien i tanquen tot el programa mensual d’activitats. Per un costat, el de l’1 de maig, a les 19.30h, s’ha rebut una talla amb fusta policromada original de la Mare de Déu de Canòlich, de 1940, la qual evidencia l’estreta relació amb aquestes terres dels que fins ara han estat propietaris i han decidit cedir-la. Per l’altre, el de l’1 de juny, a les 20.00h, presentarem un curtmetratge sobre aquesta llegenda, que portarà el títol de Tirites. En general, la Mare de Déu de Canòlich és una verge molt interioritzada per als lauredians i les lauredianes, que veuen en ella una motivació catòlica per acudir devotament en comunitat a la seva crida.
Tot i estar en terreny andorrà, aquesta festivitat també se la senten seva molts feligresos catalans. Ho veu així?
L’Aplec de la Mare de Déu de Canòlich, que se celebra l’últim dissabte de maig i que enguany serà el dia 27, és una oportunitat de retrobada de moltes comunitats cristianes i de familiars d’arreu del territori que acompanyen els lauredians i les lauredianes en un moment tan especial. També vull destacar, en aquest sentit, que la missa i la benedicció que se celebrarà aquest dia al Santuari de la Mare de Déu de Canòlich comptarà amb la presència no només de la nostra Coral Rocafort, sinó també de la Coral Signum de la Seu d’Urgell, la Coral Capella de Santa Maria de Puigcerdà i l’acompanyament musical de la cobla Ciutat de Manresa.
Creu que serà l’últim Aplec de Canòlich que presidirà l’actual arquebisbe d’Urgell abans que se’l rellevi?
Com a cap i pastor de la nostra Església diocesana, monsenyor Vives presidirà aquesta celebració. Si aquest és el darrer cop que ho farà o no és una qüestió que es posa en mans de la voluntat de Déu.
Han rebut resposta de la Santa Seu per portar la talla a mans del papa Francesc?
Una de les novetats d’aquest any ha estat la sol·licitud, feta des de la parròquia, el Comú de Sant Julià, el Govern d’Andorra i el Bisbat d’Urgell, de declarar l’Aplec de Canòlich com una Setmana Jubilar, quelcom aconseguit a través de la butlla papal corresponent, amb la missió de poder guanyar el jubileu extraordinari atorgat pel Sant Pare. També hem demanat audiència privada amb el papa Francesc i estem a l’espera que ens en confirmin la data. Si això fos possible, li portaríem una talla massissa de fusta policromada de la nostra Mare de Déu.
Com es recorda a Andorra la coronació de Canòlich per part del bisbe Joan Martí Alanis?
El 1998 es van commemorar els 775 anys, ocasió en la qual l’aleshores bisbe Joan Martí Alanis va oficiar la coronació. No cal dir que la petjada del prelat continua sent enorme i el meu record és de total respecte i admiració (em va ordenar com a prevere i vaig ser un dels portadors del seu fèretre camí del Palau Episcopal).
Un llibre de Pilarín Bayés, un curtmetratge, una exposició fotogràfica…, ¿les formes per portar a terme la veneració pretenen atraure més públics dels que habitualment reuneix?
En efecte, també cal destacar l’edició del llibre Petita història de Canòlich, amb il·lustracions de Pilarín Bayés i textos de Jordi Pasques, que durant tot el mes de maig s’entregarà a tots els caps de casa de la Parròquia. Ha quedat un llibre magnífic, i no cal dir que tota la resta de projectes impulsats sobre la festivitat que impulsarem donen a entendre que una veneració com la nostra es pot reflectir des de múltiples perspectives per tal que la seva explicació sigui entesa per tots, al marge de la fidelitat manifestada a l’Església catòlica.
La Rotonda 28 d’abril de 2023 – Pepe Chisvert i els 800 anys de la troballa de Canòlich
Ens ha visitat el mossèn Pepe Chisvert, rector de Sant Julià de Lòria, que ens ha parlat de la trajectòria dels 800 anys de la troballa de la verge de Canòlich i els actes al voltant per celebrar-ho. Hem fet una especial atenció a la importància de tenir un Any Jubileu en què les persones tenen l’oportunitat de redimir-se dels seus pecats. I de la mà d’Òscar Serrano i Sergi Linares hem descobert com s’ha començat a enregistrar el curtmetratge sobre la significació de la troballa de la verge.
Concert de Nadal, 17 de desembre a les 21h
La Coral Rocafort ens deixà a Instagram un petit recull fotogràfic del tradicional concert de Nadal. Enguany dins els actes culturals de la celebració dels 800 anys de la trobada de la Mare de Déu de Canòlich, es va poder tornar a fer un concert com els d’abans de la pandèmia. L’església de Sant Julià i Sant Germà s’omplí de gent i la coral amb il·lusió agraí la presència de les quatre corals que van cantar i al rector Mossèn Pepe Chisvert haver pogut assajar les setmanes anteriors a l’església parroquial. Així mateix agraí la seva presència a tots els assistents.
Pilarin Bayés il·lustrarà el llibre commemoratiu dels 800 anys de la trobada de la Verge de Canòlich
Sant Julià de Lòria treballa en els actes commemoratius del 800 aniversari de la trobada de la Verge de Canòlich. La celebració comptarà amb un llibre il·lustrat per Pilarín Bayés. Anteriorment ja ha fet altres col·laboracions a Andorra on destaca ‘La petita història de Meritxell‘, escrita per mossèn Ramon de Canillo. L’any 2015 es va fer una exposició al Museu del Tabac-Antiga Fàbrica Reig, amb una selecció de dibuixos originals de l’artista al llarg de més de cinquanta anys.
Pilarín Bayes amb Joan Peruga són els autors de ‘Petita Història del Consell General d’Andorra’, i de la ‘Petita Història del Govern d’Andorra’, que commemora el quarantè aniversari de la constitució del primer executiu. La dibuixant sempre ha expressat la seva admiració per Andorra. “Sempre he admirat la petitesa d’aquest país, que no s’espanta…‘ i afegeix que “és prodigiós com ha sabut conservar la independència i la llibertat”.
Pilarín ha il·lustrat al voltant de nou-cents llibres, traduïts a diverses llengües, i ha treballat en infinitat de formats: auques, cartells, murals grans, sense oblidar la seva faceta d’escultora. Un moment important en la seva vida professional va ser l’època en què va començar a treballar per a la revista Cavall Fort i per a l’editorial La Galera. La publicació del llibre és una de les activitats que s’han programat pel 800 aniversari de la trobada de la Verge de Canòlich.
Una comissió ja fa dies que treballen en la preparació dels actes que seran els més importants després des de l’any 1923 quan es va celebrar el 700è aniversari de la trobada i el 1998 quan es van commemorar el 775 anys, ocasió en la qual l’aleshores bisbe Joan Martí Alanís va oficiar la coronació canònica. L’església va ser declarada bé immoble d’interès cultural l’any 2003. Un altre de les iniciatives que es duran a terme és un enregistrament audiovisual amb testimonis personals sobre la Verge de Canòlich.
Comments
800 anys Canòlich, dimensió cultural — No hi ha comentaris
HTML tags allowed in your comment: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>