Ara fa 3 anys parlàvem de:

Un voluntari de la nostra Càritas anava pel carrer un dia d’aquest estiu quan un vailet d’uns 10 anys se li apropà tot plorant demanant-li ajuda.

Es trobava sol a casa (era temps de vacances escolars i els dos pares treballaven) sortí al carrer, contra el que li havien manat, i se li tancà la porta del pis sense que pogués tornar a entrar.

El voluntari l’asserenà i, aconseguit el número de telèfon de la mare, l’assabentà del petit incident. La bona senyora no tardà a presentar-se i tot quedà arreglat. El nostre voluntari, però, aprofità l’ocasió per oferir a la mare els ajuts de Càritas.

No gaires dies després, el noi havia canviat la solitud de la casa buida pel joc amb companys i la diversió d’un esplai.

Extret del Butlletí de Càritas Parroquial num, 21, pag 3


Comentaris

El voluntari de Càritas i el nen que estava sol — No hi ha comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Tornar a l'Inici