El voluntari de Càritas i el nen que estava sol
Ara fa 3 anys parlàvem de:
Un voluntari de la nostra Càritas anava pel carrer un dia d’aquest estiu quan un vailet d’uns 10 anys se li apropà tot plorant demanant-li ajuda.
Es trobava sol a casa (era temps de vacances escolars i els dos pares treballaven) sortí al carrer, contra el que li havien manat, i se li tancà la porta del pis sense que pogués tornar a entrar.
El voluntari l’asserenà i, aconseguit el número de telèfon de la mare, l’assabentà del petit incident. La bona senyora no tardà a presentar-se i tot quedà arreglat. El nostre voluntari, però, aprofità l’ocasió per oferir a la mare els ajuts de Càritas.
No gaires dies després, el noi havia canviat la solitud de la casa buida pel joc amb companys i la diversió d’un esplai.
Comments
El voluntari de Càritas i el nen que estava sol — No hi ha comentaris
HTML tags allowed in your comment: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>