Participar cada diumenge en la festa de l’Eucaristia és comprendre que el Senyor ens dóna sempre tot el que més necessitem. Tal vegada, aparentment, no veiem els fruits. O, fins i tot, algunes de les seves paraules ens puguin resultar incòmodes per a la gran vida que portem o pretenem somiar.

Però, com sant Pau, coneixedors del que som i d’allò a què aspirem, hem de ser capaços d’afirmar: Crist ho és tot! Per això participem en l’Eucaristia. Ens engalanem de festa per fora i ens preparem per dins. Davant el Senyor que ens convida, només val una resposta: Compta amb mi, Senyor!

Un gran enemic que en moltes ocasions ens impedeix ser agraïts amb la invitació del Senyor és el “factor temps” o el “factor ocupació”.

Tots tenim espai per a tot, menys per al que és essencial. I en alguns moments, tan absorbits per l’extern, podem córrer el risc d’acudir a la cita amb Déu amb una actitud i un vestit inadequats:
Quan portem una vida excessivament còmoda i sense cap referència a Déu. Quan no practiquem la caritat i sols pronunciem allò de “campi qui pugui”. Quan ens tanquem en els nostres propis interessos i oblidem les ferides dels altres. Quan utilitzem i busquem un Déu a la nostra mida i descafeïnem o desvirtuem l’Evangeli.

A què et convida el Senyor? Tal vegada a comprometre’t més i millor amb l’Església? Amb les necessitats de la teva parròquia? I diràs que no? Una altra vegada que no?
En aquest “banquet de noces” que és el Regne de Déu, Déu va a fer alguna cosa espectacular, molt gran, a l’altura del seu amor i la seva generositat. Déu “eixugarà les llàgrimes de tots els rostres”.

És un gran anunci d’esperança i de pau per a totes les persones. És la seva gran acció, per amor a tota la humanitat. És un banquet en el qual no hi haurà més plor, ni dol, ni dolor, sinó pau i alegria eternes. És el gran gest del nostre Déu, infinitament generós i que ens estima amb bogeria.

Dos aspectes a tenir en compte per acabar aquesta reflexió:
El primer seria si estem disposats a acollir aquesta invitació que ens fa Déu. La resposta sembla que és que sí, perquè estem aquí, però podríem preguntar-nos també que és el que ens mou a venir a aquest “banquet”. És el goig de l’amor? O és la rutina, la inèrcia, el costum, l’obligació…?

El segon aspecte a tenir en compte seria veure si estem disposats a viure d’acord amb el que aquí estem celebrant, és a dir, si el nostre “vestit de festa” és l’adequat per estar aquí, si la fe que aquí compartim i celebrem la portem també en la nostra vida de cada dia.
Són dues qüestions a les quals ens convida a reflexionar avui la Paraula de Déu.

Si volem, podem. De moment, la Taula de l’Eucaristia ens apropa una mica a aquest banquet i ens ajuda a viure la vida “al voltant de la Taula”.

Diari d’Andorra

 


Comentaris

Per què creure en Déu? — No hi ha comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Tornar a l'Inici